ChatGPT: Aliat o amenaça per als verificadors de fets?
La recerca anomenada “Reentrenando a los fact-checkers: La irrupción de ChatGPT en la verificación informativa”, realitzada per Roger Cuartielles, Xavier Ramon-Vegas i Carles Pont-Sorribes de la Universitat Pompeu Fabra, analitza l’impacte de ChatGPT en les rutines de treball de les principals plataformes de fact-checking del país. L’estudi es basa en entrevistes a verificadors de Maldita.es, Newtral, EFE Verifica, AFP Factual Espanya, Verificat i VerificaRTVE.
La recerca conclou que l’impacte de ChatGPT en la verificació és ambivalent. D’una banda, es percep com una eina que pot facilitar la detecció de patrons desinformatius i accelerar la recopilació d’informació de context. Els verificadors coincideixen que pot ser una eina auxiliar en la fase de detecció de falsedats i la creació de desmentiments més efectius.
De l’altra, però, també s’assenyalen diversos problemes i riscos. Un dels principals inconvenients és la manca de transparència en les fonts, fet que dificulta la verificació dels continguts que genera. A més, la seva capacitat de generar textos coherents, però no necessàriament verídics, planteja el perill d’una major difusió de desinformació. Els experts alerten que la seva accessibilitat permetria la creació d’informació falsa de manera més sofisticada i en diferents idiomes.
Aquesta dualitat fa que alguns verificadors siguin prudents. “La seva utilitat dependrà de com evolucioni i de si es milloren les seves funcionalitats, especialment en la identificació de fonts fiables”, afirma Pablo Hernández, de Maldita.es.
Els verificadors consultats coincideixen que la irrupció de ChatGPT també redefineix la seva professió. L’aparició de la IA reforça el paper dels fact-checkers com a agents de context, encarregats no només de desmentir informacions falses, sinó també d’explicar i contextualitzar les notícies de manera rigorosa. A més, creuen que la intel·ligència artificial els obliga a adaptar-se i a col·laborar encara més entre plataformes per combatre la desinformació. En aquest sentit, reivindiquen la necessitat d’accelerar iniciatives d’educació mediàtica per ensenyar la ciutadania a utilitzar aquestes eines de manera responsable.
L’estudi posa en evidència que ChatGPT pot esdevenir tant una eina de suport com un repte per als verificadors de fets. La seva capacitat per recopilar informació ràpidament és un avantatge, però la seva manca de fiabilitat en les fonts i la possibilitat de generar falsedats el converteixen en una eina d’ús limitat en el fact-checking.
Els autors de la investigació subratllen que caldrà més transparència, supervisió i desenvolupament tecnològic per tal que aquestes eines s’integrin de manera efectiva en la lluita contra la desinformació. Per ara, els fact-checkers continuen sent insubstituïbles per garantir la veracitat en un entorn mediàtic cada cop més complex.
Per llegir l’article complet i accedir als resultats detallats, consulta’l aquí.