Recursos

Quaranta anys després de la Declaració de Grünwald (UNESCO, 1982), quinze anys després de la Declaració de París (UNESCO, 2007) i deu anys després de la publicació del Currículum per a Docents de la UNESCO (UNESCO, 2011), la segona edició d’aquest important document (UNESCO, 2021) reafirma clarament la necessitat de formar educadors i ciutadans en alfabetització mediàtica i informacional (AMI): “Fomentar els canvis en el sector de l’educació formal, no formal i informal que resultin de la introducció de l’AMI i el seu impacte en el desenvolupament professional dels educadors és un objectiu important d’aquest currículum” (p. 8). Aquesta secció del curs MIL CC té com a objectiu contribuir a aquest propòsit donant suport als formadors en el disseny, la implementació i l’avaluació de sessions formatives en AMI, alfabetització en IA i consciència sobre la desinformació. Es posa especial èmfasi en l’ús de metodologies actives adequades tant per a sessions en línia com presencials, així com per a activitats d’aprenentatge autònom.

Ensenyar AMI no significa ensenyar nous continguts, sinó més aviat una manera diferent de planificar, implementar i avaluar les activitats pedagògiques, independentment del context (formal, informal o no formal) en què es desenvolupin. Amb aquest objectiu, aquest document presenta consideracions inicials a tenir en compte abans de la formació, assenyala precaucions a prendre en iniciar un curs, i suggereix estratègies pedagògiques per a la implementació i avaluació de les activitats, tant pel que fa als aprenentatges assolits com a la percepció dels participants i formadors sobre la pròpia formació.

Organitzar activitats formatives per a diferents públics en AMI requereix una preparació acurada, una reflexió contínua i una millora constant de la formació basada en l’avaluació realitzada, garantint que les metodologies implementades i els recursos utilitzats siguin adequats i eficaços en els contextos específics dels aprenents. Amb aquest propòsit, comencem presentant un conjunt de consideracions:

• Considera l’ús d’activitats formatives pas a pas – suggerides en el curs MIL CC – que facilitin una comprensió més profunda dels conceptes, alhora que fomentin la interacció i el compromís.
• Adapta les activitats i discussions a les necessitats específiques i al nivell de coneixement dels participants.
• Tingues en compte l’edat dels aprenents en seleccionar i adaptar les activitats, assegurant que siguin adequades per a cada grup d’edat.
• Garanteix que les activitats d’aprenentatge siguin inclusives i accessibles per a estudiants amb necessitats i procedències diverses.
• Fomenta la col·laboració entre tots els agents de la comunitat local per a un enfocament holístic de l’AMI, mitjançant activitats formatives dirigides específicament a treballar amb diferents grups d’interès.

Un curs de formació hauria de començar amb activitats que ajudin els participants a relaxar-se i a establir un bon clima de confiança, com ara:

• Dinàmiques per trencar el gel: Inicia el curs amb activitats per conèixer-se millor i fomentar un ambient d’aprenentatge positiu. Alguns exemples inclouen breus presentacions personals, intercanvis en parelles o discussions en grup a partir d’imatges relacionades amb la ciutadania digital.
• Establiment de normes de grup: Fomenta un procés col·laboratiu en què els participants defineixin conjuntament les normes de convivència per a les sessions formatives. Això afavoreix un aprenentatge democràtic i estableix expectatives clares per a una interacció respectuosa. (Per accedir a una proposta d’activitat ja dissenyada sobre aquest tema, consulta Raulin-Serrier, Soriani, Styslavska i Tomé, 2020, pp. 12-13).

Les estratègies pedagògiques es poden organitzar en dos grups. El primer inclou els continguts teòrics (com ara l’explicació i discussió de conceptes essencials, la presentació de projectes en aquest àmbit i els resultats de la recerca) per transmetre aquests continguts, es poden utilitzar metodologies com l’ensenyament dirigit i semidirigit, la lectura, la reflexió i les activitats de debat. Per exemple, en l’exploració de conceptes (definits a l’inici del curs MIL CC), el formador ha de prestar atenció a tres aspectes:

• Proporciona definicions clares i concises dels conceptes clau, com ara “AMI”, “algorisme”, “IA” i “desinformació”.
• Emmarca aquests conceptes dins dels models teòrics en què van ser desenvolupats, com ara el model de vuit competències proposat per la Comissió Europea, amb èmfasi en la Competència Digital (Vuorikari, Kluzer i Punie, 2022), el model de 19 coneixements i habilitats i sis valors i actituds proposat per la UNESCO (2021) o el del Consell d’Europa, que considera l’AMI com un dels 10 àmbits de l’Educació per a la Ciutadania Digital (Consell d’Europa, 2019; Richardson i Milovidov, 2019).
• Utilitza exemples del món real per il·lustrar cada àmbit i la seva rellevància en la vida dels estudiants. Els estudis de cas, els articles de notícies i les experiències personals poden integrar-se de manera efectiva.

El segon grup segueix una lògica teòric-pràctica (realització de l’activitat) i es pot basar en les metodologies següents:

• Discussions crítiques: Facilita debats participatius que fomentin l’anàlisi crítica, la reflexió i l’intercanvi de perspectives diverses, promovent l’ideal democràtic.
• Aprenentatge Basat en Projectes (PBL) i Aprenentatge Basat en la Recerca (IBL): Estructura una activitat contínua, realitzada en grup, basada en els interessos dels participants i les condicions del seu entorn. Això estimula l’aprenentatge autònom i l’anàlisi crítica mitjançant exercicis de resolució de problemes (com ara la creació de contingut en línia –blogs, podcasts, vídeos- el disseny de campanyes d’AMI)  i respondre a un problema identificat en el context específic (per exemple, la manca de formació en fact-checking per a la ciutadania).
• Aprenentatge experiencial: Mitjançant el treball per projectes en la seva comunitat, els participants han d’aplicar els coneixements adquirits durant el curs en un context real, alhora que duen a terme una reflexió contínua sobre el procés.
• Aprenentatge cooperatiu: L’aprenentatge amb companys fomenta la col·laboració i la cooperació, no només dins de cada grup, sinó també entre diferents grups.

Una proposta clàssica d’AMI que continua sent molt rellevant és l’ús de les cinc preguntes clau proposades pel Center for Media Literacy (Share, Jolls i Thoman, 2005) a través de les quals els participants analitzen missatges mediàtics, identificant les tècniques utilitzades, els valors implícits i els punts de vista representats, mitjançant fulls de treball i discussions guiades. Per fer-ho, es parteix d’exemples de mitjans reals (anuncis publicitaris, articles de notícies, fragments de pel·lícules, etc.) per il·lustrar conceptes clau i connectar l’aprenentatge amb la vida quotidiana dels estudiants.

Aquí presentem breument les preguntes, però recomanem explorar documents com els del Center for Media Literacy(Share, Jolls i Thoman, 2005), que ofereixen lliçons estructurades per avançar des de les habilitats bàsiques d’anàlisi de missatges mediàtics fins a habilitats més avançades en la creació i avaluació de missatges i en la comprensió de la influència subtil dels mitjans sobre les persones i la societat. Les preguntes, aplicables a diferents tipus de missatges mediàtics, són les següents:

• Qui ha creat aquest missatge? (Se centra en l’autoria i en la naturalesa construïda dels mitjans).
• Quines tècniques creatives s’han utilitzat per captar la meva atenció? (Explora el llenguatge mediàtic – visual, auditiu, etc.).
• Com poden diferents persones entendre aquest missatge de manera diferent? (Emfatitza la interpretació de l’audiència i les diferents perspectives).
• Quins valors, estils de vida i punts de vista estan representats o omesos en aquest missatge? (Examina els valors implícits i les perspectives presents en els mitjans).
• Per què s’ha enviat aquest missatge? (Investiga el propòsit i les motivacions darrere del missatge).

Les cinc preguntes clau actuen com un marc constant que estructura les activitats. La metodologia posa l’accent en la participació activa, la reflexió i l’aprenentatge col·laboratiu per desenvolupar el pensament crític i les competències en alfabetització mediàtica. L’avaluació de les activitats es basa menys en proves formals i més en l’observació del treball dels estudiants, la facilitació de discussions i l’anàlisi de la seva comprensió a través de la participació activa i el debat crític.

L’ús d’eines d’avaluació per mesurar tant l’eficàcia de la formació com els resultats d’aprenentatge dels participants és un aspecte essencial del procés formatiu. Això permet reflexionar sobre la seva efectivitat i millorar les futures sessions. Els recursos per a l’avaluació de les sessions estan disponibles al Mòdul 3 (“Recursos per a l’ensenyament de l’AMI: vídeos, jocs, activitats per a l’AMI”), en diferents formats. Per avaluar la satisfacció dels participants i l’efectivitat de la formació, es poden utilitzar diferents eines, com ara:

• Avaluació escrita (per exemple, un qüestionari estructurat): Els participants valoren la seva satisfacció amb la formació en funció de les seves expectatives, l’assoliment dels objectius d’aprenentatge i la comprensió dels conceptes clau. Les preguntes obertes permeten obtenir comentaris qualitatius sobre experiències d’aprenentatge valuoses i suggeriments per a millores futures.
• Avaluació oral: Es basa en una discussió facilitada en què els participants comparteixen les seves impressions sobre la formació. Una estratègia útil pot ser l’activitat “Completa la frase”, que ajuda a estimular el feedback si els participants són reticents a parlar lliurement. Alternativament, es pot utilitzar un mètode més informal, com passar una pilota en cercle i fer que cada persona respongui una pregunta resumitiva.
• Avaluació visual: Utilitza una eina gràfica, com una “spider web”, en què els participants puntuen diferents aspectes de la formació (identificació de necessitats, objectius, estructura i seqüència, contingut, activitats i mètodes, materials, interacció i rols). Cada criteri té diferents nivells representats per seccions dins la teranyina, que es poden acolorir per reflectir l’avaluació de cada participant.

Es suggereixen els següents mètodes per avaluar l’aprenentatge, és a dir, l’impacte de la formació en els participants:

• Avaluació observacional: Els formadors observen el comportament dels aprenents en diverses situacions (qüestionaris en línia, activitats de resolució de problemes, tasques col·laboratives) per valorar la seva comprensió i aplicació dels conceptes d’AMI.
• Avaluació dinàmica: Els formadors ofereixen suport actiu durant el procés d’avaluació per identificar el nivell màxim de competència dels aprenents, mitjançant tasques en línia, entrevistes o autoavaluacions.
• Avaluació basada en projectes: La competència en AMI dels aprenents s’avalua a través de projectes reals, campanyes o investigacions.
• Portafolis: Una col·lecció acumulativa del treball dels estudiants (proves, creacions, autoavaluacions i coavaluacions) proporciona una visió global del seu progrés.

Council of Europe. (2019). Recommendation CM/Rec(2019)10 of the Committee of Ministers to member States on developing and promoting digital citizenship education. Accessed at: https://search.coe.int/cm/Pages/result_details.aspx?ObjectID=090000168098de08

Raulin-Serrier, P., Soriani, A., Styslavska, O. & Tomé, V. (2020), Digital Citizenship Education – Trainers’ Pack. Strasbourg: Council of Europe

Richardson, J & Miloividiv. E. (2019). Digital Citizenship Education Handbook. Strasbourg: Council of Europe.

Share, J, Jolls, T & Thoman, E. (2005). Five Key Questions that can change the world – Lesson Plans for Media Literacy. Los Angeles (CA): Center of Media Literacy. Accessed at: https://mlw.namle.org/wp-content/uploads/2015/07/cml25lessons.pdf

UNESCO. (1982). Grünwald Declaration. Accessed at: http://www.UNESCO.org/education/pdf/MEDIA_E.PDF 

UNESCO. (2007). Paris Agenda or 12 recommendations for media education.  Acedido em: http://www.diplomatie.gouv.fr/fr/IMG/pdf/Parisagendafin_en.pdf

UNESCO. (2011), Media and Information Literacy: curriculum for teachers, Paris: UNESCO.

UNESCO. (2021). Media and information literate citizens: think critically, click wisely!. Paris: UNESCO. Acedido em: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000377068

Vuorikari, R., Kluzer, S. and Punie, Y. (2022). DigComp 2.2: The Digital Competence Framework for Citizens, EUR 31006 EN, Publications Office of the European Union, Luxembourg. ISBN 978-92-76-48882-8, Accessed at: doi:10.2760/115376, JRC128415