Desinformació

Les xarxes socials s’han convertit en un terreny fértil per a la desinformació, les mentides i els rumors. Malgrat és cert que la desinformació ha existit sempre, també ho és que la quantitat, l’abast i la velocitat a què es propaga ha augmentat exponencialment arran de la irrupció d’internet.

Combatre les mentides que circulen a les xarxes socials és un dels principals reptes del segle XXI, però la solució és complexa i multilateral: implica les empreses tecnològiques de xarxes socials, la legislació europea, així com els mitjans de comunicació, les plataformes de verificació i la ciutadania.

En aquest article repassem com podem denunciar la desinformació que trobem a les xarxes. Però a més de l’acció ciutadana contra la desinformació, cal també un compromís de les empreses tecnològiques, d’una banda, i una legislació europea, de l’altra, per frenar la desinformació.

Pots denunciar un missatge que trobis sospitós prement el menú desplegable que trobaràs a la part superior dreta de qualsevol post i classificant-lo com a Informació falsa. També pots denunciar un perfil que sigui fals. Fixa’t també que algunes històries sospitoses han estat etiquetades com a tal per part de plataformes de verificació que treballen conjuntament amb Facebook, en el cas d’Espanya: Verificat, Maldita i Newtral. Finalment, la companyia ofereix alguns consells per combatre la desinformació com ara, dubtar dels titulars cridaners i de les fotografies impactants i consultar sempre la font d’informació i avaluar la seva credibilitat.

Twitter va abandonar el Codi de Bones Pràctiques en matèria de Desinformació de la Unió Europea el passat mes de juny, demostrant que la lluita contra la desinformació no és una de les prioritats de la plataforma, que ara és propietat de l’empresari Elon Musk. El comissari europeu del Mercat Interior, Thierry Breton, va advertir Twitter que combatre les mentides serà “una obligació legal” a partir de l’entrada en vigor de la Llei de Serveis Digitals el 25 d’agost. Malgrat tot, Twitter també disposa de mecanismes per denunciar tant el contingut com els perfils falsos.

Pots denunciar tant un missatge en concret com un perfil d’usuari. Per fer-ho, cal prémer sobre l’icona Més (els tres puntets que trobaràs en el missatge o el perfil d’usuari). Selecciona Denunciar i a continuació digues amb qui es relaciona la denúncia: Amb mi, Amb una altra persona o grup específic de persones, o Amb tots a Twitter. A continuació, cal proporcionar més informació sobre l’assumpte a denunciar. És probable que Twitter us demani seleccionar altres missatges del mateix compte per tal de tenir més context per avaluar la denúncia.

El tipus de missatges que Twitter prohibeix són:

• Discurs d’incitació a la violència: no es pot amenaçar, incitar, glorificar o expressar un desig de dany o violència.
• Entitats d’incitació a la violència o a l’odi: no es poden promoure les activitats d’entitats que inciten a la violència o a l’odi.
• Explotació sexual infantil.
• Abús o assetjament.
• Conducta que incita a l’odi: no es pot atacar ningú per motiu de la seva raça, origen ètnic, origen nacional, pertinença a una casta, orientació sexual, gènere, identitat de gènere, afiliació religiosa, edat, discapacitat o malaltia greu.
• Suport a atacs violents: s’eliminen els comptes de perpetradors d’atacs terroristes, atacs extremistes violents o atacs violents massius, i també els missatges que difonguin manifestos o un altre contingut produït per terroristes.
• Suïcidi: no es pot promoure ni incitar el suïcidi o les autolesions.
• Contingut violent o d’abusos sexuals: no es pot publicar contingut multimèdia violent, ni d’abusos sexuals, o no apte per a menors als vídeos en directe ni a les imatges de perfil o de capçalera.
• Activitats il·legals o regulats: no es poden promoure ni dur a terme activitats il·legals.

Instagram també vol ser un espai segur per a la seva comunitat. Per això permet denunciar una publicació per qualsevol d’aquests motius: spam, contingut sexual, llenguatge o símbols que inciten a l’odi, violència, assetjament, venda de productes il·legals, suïcidi, trastorns alimentaris, estafes o fraus i desinformació. També es pot denunciar un perfil per publicar aquest tipus de contingut o per suplantar la identitat d’una altra persona, així com per tenir menys de l’edat mínima establerta per fer ús de la plataforma en funció de la legislació de cada país (en el cas d’Espanya, l’edat mínima són 14 anys). Els comentaris i els missatges que persegueixen assetjar a algú també es poden denunciar, doncs la plataforma es mostra especialment sensible al cyberbullying.

Cal recordar que el Washington Post va treure a la llum pública uns informes interns de Meta, l’empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, on es reconeixia que un ús abusiu d’Instagram perjudica la salut mental de les dones joves: una de cada tres adolescents va dir que se sentia pitjor amb el seu cos després de navegar per la plataforma. Diferents experts assenyalen que l’ús abusiu d’aquesta xarxa entre els 12 i els 21 anys pot estar relacionat amb trastorns de conducta alimentària com l’anorèxia i la bulímia.

Per denunciar un missatge o un perfil, cal fer clic a l’icona Més (els tres puntets a la part superior dreta de la publicació), seleccionar Denunciar el tipus de missatge o perfil que es vol denunciar seguint les instruccions que apareixen a la pantalla.

TikTok és la xarxa social més utilitzada per la generació Z, i malgrat estar molt vinculada a l’entreteniment, cada cop és més freqüent per accedir a la informació. Segons NewsGuard, una plataforma periodística que vetlla per la qualitat del sector, al voltant d’un 20% de la informació que circula a TikTok és falsa. La companyia està adscrita al Codi de Bones Pràctiques en matèria de Desinformació de la Unió Europea i, com la resta de plataformes, permet als usuaris denunciar missatges i comptes.

La plataforma té un seguit de normes comunitàries on prohibeix de manera explícita els continguts violents, els discursos d’odi per qüestions de raça o gènere, l’explotació o abús de menors, l’explotació sexual i la violència de gènere, així com els continguts per promoure assetjament, el suïcidi, els trastorns alimentarios o els challenges, és a dir, les proves desafiants i perilloses que algunes vegades s’han viralitzat dins la plataforma.

Per denunciar aquest tipus de continguts, cal prémer una estona sobre el vídeo, seleccionar Denunciar en el menú desplegable que hi apareix i seguir els passos descrits. També es pot utilitzar aquest formulari. La plataforma també permet denunciar comentaris, missatges directes, hashtags, sons, entre d’altres continguts.

WhatsApp, a diferència de Facebook, Twitter, Instagram i TikTok, no és una xarxa social, sino un canal de missatgeria instantani i privat, de manera que accedir a la informació que hi circula és més difícil. Tot i així, la desinformació circula a WhatsApp més fàcilment, segons diversos estudis, doncs els missatges falsos passen més desapercebuts perquè no són contrastats obertament per altres usuaris de la plataforma. Per tal de combatre la viralitat de la desinformació, WhatsApp limita a cinc el número de vegades que es pot enviar un mateix missatge. La plataforma també aconsella identificar la font original d’un missatge per comprovar la seva veracitat i sol·licitar l’ajuda de les plataformes de verificació en cas de dubte.

Malgrat la possibilitat de denunciar, com a usuaris, continguts i comptes falsos a xarxes socials, calen altres mesures per frenar la desinformació i hi ha el debat sobre si les xarxes socials fan prou per aturar la viralització de les mentides.