Recursos

La desinformació de gènere és una de les violències que les dones i les persones LGTBIQ+ pateixen a l’entorn digital a través de la difusió intencionada d’informació falsa o tergiversada, un fenomen que creix alhora que els moviments per la igualtat

La desinformació de gènere és una de les violències que les dones i les persones LGTBIQ+ pateixen a l’entorn digital a través de la difusió intencionada d’informació falsa o tergiversada. Tot i que l’existència de grups ideològics que persegueixen qualsevol moviment que lluiti per la igualtat social i de drets de col·lectius marginalitzats no és res de nou, igual que les estratègies de propaganda i difamació, assistim a una nova onada de violència reaccionària impulsada per les xarxes socials que creix alhora que els moviments feministes o de reivindicació de les diverses identitats de gènere i orientacions sexuals. “El sistema patriarcal també s’ha traslladat a les xarxes. Les violències que es donaven de manera analògica s’estan traspassant a l’àmbit digital i prenen noves formes, com ara la suplantació d’identitat, l’assenyalament, el dany a la reputació, l’assetjament digital, la revelació d’informació personal o la desinformació”, assenyala la psicòloga experta en violències masclistes digitals i fundadora de DonesTech Eva Cruells.

“Les xarxes socials han estat clau, han estat un espai importantíssim per al feminisme perquè li ha donat una visibilitat”, explica Maria Iranzo, professora de Periodisme a la Universitat de València experta en desinformació de gènere, que assenyala la seva importància en la difusió de moviments com el Me Too entre 2017 i 2018. “Però paral·lelament té lloc un corrent de pensament, un corrent ideològic, que Miguel Lorente defineix com neomatxisme, neosexism en anglès, que intenta subratllar que la víctima del feminisme són els homes i tracta de restar credibilitat a les reivindicacions feministes”, indica Iranzo. Segons l’experta, aquest discurs és apropiat pels nous partits d’extrema dreta, “que comencen a tenir també una sèrie de creixement ideològic entre la societat a partir precisament també del 2018, recordem que el 2019 Vox arriba al Parlament d’Andalusia. Això, unit a aquestes tecnologies que permeten que qualsevol pugui ser productor de continguts, es considera que és el brou de cultiu d’aquesta desinformació de gènere”.

“Si bé les empreses de xarxes socials no han inventat el sexisme ni l’autoritarisme, han estat brindant als actors iliberals eines noves i excepcionalment poderoses per atacar la ciutadania i soscavar els drets humans i la democràcia, marginant encara més aquelles veus que consideren amenaçadors”, assenyala l’informe ‘Monetització de la misogínia. Desinformació de gènere i debilitament dels drets de les dones i la democràcia a nivell mundial’, publicat per l’organització #ShePersisted el febrer de 2023. Aquest informe denuncia l’existència d’un moviment transnacional ben finançat que durant els darrers 20 anys ha treballat per fer retrocedir els drets de les dones i soscavar la democràcia a nivell mundial. “Com que les dones són a la primera línia de la lluita per protegir els drets més essencials i els valors liberals a molts països, les seves veus representen una amenaça per als autoritaris i els actors iliberals a tot arreu. Per tant, utilitzar les xarxes socials com a arma per silenciar-les és una de les formes més efectives de soscavar aquests esforços i erosionar les institucions democràtiques”, afirma.

I ho han fet sense que les plataformes tecnològiques hagin posat molt interès a impedir-ho, ja que la polarització i la confrontació alimenten els beneficis econòmics de les anomenades bigtech. “La seva finalitat és generar negoci a través de mantenir-nos el major temps possible davant de les pantalles ia través dels clics”, recorda Cruells. «Tots aquests discursos antifeminsites, racistes… estan afavorits per aquestes plataformes, que no estan pensades per ser espais de debat segurs, estan pensats per a la confrontació i per a la motenització dʻaquestes confrontacions», sosté.

La desinformació de gènere pot adoptar diferents formes, però hi ha tres narratives especialment recurrents. En primer lloc, els continguts que fomenten o difonen estereotips o prejudicis. En el cas de les dones, especialment a les que es perfila com a feministes, se les caricaturitza com a personatges histèrics o exagerats. Els bulls que es difonen sobre les persones trans abunden en l’estereotip que es tracta de persones problemàtiques. Respecte al col·lectiu LGTBIQ+ en general, se sol emprar el terme lobby per generar el prejudici que actuen com a grup de pressió a l’ombra per promoure decisions públiques que només afavoreixen els seus interessos. Un altre tipus de continguts són aquells que tergiversen dades, sobretot vinculades a la violència de gènere oa casos d’assassinats de menors per part dels progenitors. Aquests continguts no neguen la violència de gènere però intenten treure importància inflant, per exemple, les dades de denúncies falses (un 0,001% de les 199.282 demandes interposades el 2023, segons la Fiscalia general de l’Estat). Un tercer tipus de desinformació de gènere seria l’assetjament digital que es produeix a les xarxes socials contra figures públiques com poden ser polítiques, periodistes, acadèmiques, esportistes… amb la intenció de desacreditar la seva activitat professional i danyar-ne la imatge.

Aquestes boles solen reproduir-se més sovint en dates properes a reivindicacions significatives per a aquests moviments o estar vinculats a temes d’actualitat, especialment quan s’aproven lleis que reconeixen drets per a aquests col·lectius. Per exemple, del maig al juliol del 2019, es van disparar les informacions falses contra dones coincidint amb l’assassinat per violència masclista de Laura Luelmo i la violació d’una jove per l’anomenada “manada de Manresa”. El mateix va passar el febrer del 2023 quan es va aprovar a Espanya la polèmica Llei Trans, com assenyalen la doctora en Comunicació i directora de Learn to Check Nereida Carrillo i Maria Iranzo al capítol ‘Desinformació de gènere: principals narratives i actuacions per a la resiliència’ del llibre ‘Anàlisi interseccional de la desinformació de gènere per a un abordatge des de les institucions educatives’ publicat per l’Institut de la Dona.

També és important ressaltar que aquests continguts solen vincular fàlsament als immigrants -especialment als Menors Estrangers No Acompanyats (MENA)— amb les agressions de violència de gènere. Entre els promotors habituals d’aquest tipus de discurs hi ha comptes directament i indirectament vinculats al partit polític d’extrema dreta Vox.

«Aquesta amalgama de comptes a xarxes socials, blocs, webs i mitjans que critiquen el feminisme, defensa un concepte de masculinitat tradicional i fomenten ideals de l’extrema dreta, rep el nom de mansfera», afirmen Carrillo i Iranzo. Aquestes comunitats digitals responsabilitzen les dones, el feminisme i l’anomenada “ideologia de gènere” (concepte nascut de l’església catòlica a principis dels 2000 i que han utilitzat els cercles conservadors per referir-se pejorativament als moviments que advoquen per la llibertat sexual, reproductiva i de gènere) de la seva “homenia ofesa” i les criminalitzen a través de campanyes de desinformació i discursos d’odi . Tot i que la mansfera existeix des de principis del 2000, “les seves activitats s’han vist possiblement influïdes i augmentades per la necessitat percebuda de contrarestar el creixement dels discursos feministes en línia”, afegeixen Carrillo i Iranzo.

Aquesta xarxa de comunitats virtuals formades per homes majoritàriament heterosexuals i blancs és diversa en les seves idees i enfocaments, encara que comparteix certs temes recurrents, com ara la percepció d’una “crisi de la masculinitat” i la suposada pèrdua de poder dels homes a la societat contemporània dominada, segons la seva opinió, pel feminisme i el “lobby LGTBIQ+”. Aquests serien alguns dels principals corrents ideològics de la mansfera a Espanya, segons l’estudi ‘Joves a la Manosfera: influència de la misogínia digital en la percepció que tenen els homes de la violència sexual’, publicada per l’Institut Reina Sofia el 2022:

L´objectiu últim i la conseqüència d´aquestes estratègies d´acovardiment a través de la desinformació il´assetjament és l´expulsió de les dones i persones LGTBIQ+ dels espais públics d´internet. A través d’atacs organitzats contra perfils significats, la mansfera llança un missatge: si alces la veu, anirem per tu. I hi ha dades que demostren que ho estan aconseguint. «Segons Amnistia Internacional, un 37% de les dones que han rebut atacs han cessat els seus perfils públics o han minvat la seva participació», denuncia Cruells.

“Quan entres a Twitter, Instagram, Tiktok… i tot el que et surt és contingut violent, misogin, racista, anti LGTBIQ+ possiblement t’hi pensis dues vegades si posaràs un post feminista, participar en la conversa o intentar desmuntar aquests bitlles. El que acaba passant és que moltes vegades l’objectiu d’aquestes campanyes de desinformació misògina no és només difondre les idees, sinó també ocupar l’espai de l’esfera pública”, explica la sociòloga i coautora de l’informe ‘Hombres a la Manosfera’, Sílvia Díaz Fernández.

Una altra de les conseqüències és la interiorització i normalització del discurs misogin. “Més de la meitat de les dones blanques dels Estats Units han votat Trump. Què està passant? Es tracta d’una persona que s’ha reunit amb influencers incels, que un ha sortit després de les eleccions a TikTok dient “el vostre cos, la nostra decisió”, el mateix que va dir que calia “agafar les dones pel cony” … Com s’entén que aquestes dones votin aquesta persona? Per la interiorització del discurs misogin”, assegura Díaz.

Un informe publicat el setembre de 2024 per Save the Children sobre el consum de desinformació entre nens i adolescents alertava que els nois són cada cop més vulnerables al contingut masclista, homòfob i racista, i que entre les noies augmentaven els casos d’assetjament i atacs en línia. Díaz relaciona aquest panorama amb problemes estructurals vinculats a un sistema capitalista agressiu que limita la capacitat d’imaginar “un futur estable”. “La incertesa, la precarietat, el difícil accés a la vivenda… genera un context social d’uns grans malestars. Sembla que mai no podràs tenir una casa, un cotxe, fills… Tots aquests pilars del que suposadament és una vida normal. D’altra banda, se segueix inculcant els joves amb idees de la masculinitat tradicional (l’home és el que proveeix, si no guanyes X diners ets un perdedor, si no tens una dona que es dedica a la casa i als fills, no hi ets en una relació de veritat…) i es troben amb un context on això no és possible. Aquí entren els discursos de la mansfera i d’ultradreta com els de Vox que, en comptes d’assenyalar les estructures que limiten aquesta capacitat d’imaginar i forjar un futur digne, apunten el feminisme com l’origen de tots els mals socials”, afirma .

“Quan reps atacs has de respondre a nivell de seguretat digital protegint més els teus comptes i comunicacions, però també personalment”, recomana Cruells. “Les xarxes de suport mutu són importantíssimes i poden ajudar a fer que quan hi hagi un atac puguis retirar-te durant uns dies d’aquest espai públic i pugui ser una altra persona que no estigui tan implicada emocionalment i personalment qui gestioni la situació i pugui documentar i certificar evidències, bloquejar, silenciar, reportar els missatges a les plataformes… També és importantíssima la resposta col·lectiva per prendre consciència de com es generen aquestes violències i quins són els instruments a nivell legal, institucional i polític que podem generar per fer-hi front”, indica.

Per la seva banda, Díaz advoca també per la recerca d’“una habitació pròpia”, un espai on els col·lectius que reben el discurs d’odi es puguin trobar i generar estratègies i discursos al marge del soroll dels agressors. «Però alhora, si desapareixem completament del mainstream, desapareixerem de l’agenda pública», reconeix. “Crec que l’única resposta és que intentem ser tots dos. No anar-nos-en completament, però participar d’una manera que no ens fereixi, perquè moltes es queden pel camí perquè és molt dur. Intentem posar la nostra cura al centre per no abandonar, per no regalar-los l’espai, però també comencem a crear alguna cosa paral·lela per a nosaltres”, recomana la sociòloga.

La creació de contranarratives destinades a aquelles persones que no estan conscienciades i sense entrar en una confrontació directa amb els instigadors de la desinformació podria ser una altra estratègia efectiva, apunten Carrillo i Iranzo. “Amb tot, portar a terme aquestes contranarratives també suposa riscos. Per això, es recomana interactuar en grup per evitar col·locar-se com a objectiu d’un nou atac; no assenyalar directament una persona i donar suport —amb «m’agrada» o compartint— els contradiscursos dels altres, cosa que amplifica el discurs i limita l’exposició personal”, recomanen les investigadores.

s.