Tot i que els ciutadans i les ciutadanes tenim dret a la participació política sense interferències, la veritat és que la desinformació per pertorbar els comicis i erosionar la democràcia ha estat una constant en les darreres dècades.
Qui hi ha darrere d’aquest fenomen? Ens intenten manipular només actors externs o també interns? Quines són les narratives, les estratègies i els temps de la desinformació electoral? Et donem les respostes en aquest article.

“S’utilitza la desinformació d’una manera sistemàtica, organitzada i amb un coneixement més gran de les formes de presa de decisions dels votants, cosa que permet que aquesta desinformació estigui expressament dirigida a canviar la voluntat del vot”, explica el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Complutense de Madrid i director del Grup de Recerca sobre tecnologia i democràcia, Rafael Rubio Núñez.
És a dir, cada vegada amb més freqüència, les decisions dels ciutadans respecte als processos electorals estan sotmeses a estratègies organitzades per manipular la seva intenció de vot a través de campanyes de desinformació que perverteixen la seva lliure elecció i minen els processos democràtics.

Els exemples s’han anat succeint des de l’any 2016. Aquell any, els britànics van votar per un marge estret a favor del Brexit després d’una campanya que, posteriorment, es va saber que havia patit greus interferències desinformadores. Rússia va actuar a través de les xarxes socials i el finançament de mitjans per propagar informació falsa a favor de la sortida del Regne Unit de la UE.
Però no només hi va haver ingerència externa, sinó que els partits van utilitzar mentides i tergiversacions per convèncer l’electorat, i van pagar a empreses de processament de dades personals per influir en el públic mitjançant missatges personalitzats que apareixien a les seves xarxes socials, especialment a Facebook.
La campanya a favor del Brexit va arribar a pagar fins a tres milions de lliures a l’empresa de màrqueting digital AggregateIQ per dur a terme aquest tipus d’activitats.

El mateix any, durant la campanya de les presidencials dels Estats Units, va emergir un nou estil polític en què utilitzar la mentida de manera desacomplexada s’ha convertit en una marca característica i exitosa: el de Donald Trump. Durant aquella campanya, el candidat republicà no només va fer un ús exhaustiu de mentides i tergiversacions (o “fets alternatius”, com ho va descriure el seu equip), o va donar ales a les teories de la conspiració més rocambolesques, sinó que la seva campanya també va recórrer a empreses de mineria de dades com Cambridge Analytica, que va adquirir indegudament informació de 50 milions d’usuaris de Facebook als Estats Units per utilitzar-la posteriorment per manipular psicològicament els votants.

També hem vist com altres líders han arribat al poder amb estratègies similars: Rodrigo Duterte a Filipines, Jair Bolsonaro al Brasil, Javier Milei a l’Argentina… “Des de l’any 2016 és molt difícil trobar processos electorals on la desinformació no hagi tingut un paper. Probablement, no ha estat determinant en tots, però sí que ha estat incorporada pels partits i pels governants com una part més del debat polític”, sosté Rubio.

L’assalt al Capitoli l’any 2021 per part de partidaris de Donald Trump convençuts que Joe Biden havia robat les eleccions, i la presa de la Plaça dels Tres Poders a Brasília l’any 2023 sota acusacions similars contra Lula da Silva, són dos exemples paradigmàtics dels efectes de la desinformació electoral.
Més recentment, a finals de 2024, el Tribunal Constitucional de Romania va anul·lar els resultats de la primera volta de les eleccions després de la desclassificació de documents que revelaven “atacs híbrids russos agressius” durant la campanya de les presidencials.

La desinformació electoral pot ser una eina utilitzada per actors interns i externs. En el pla internacional, s’utilitza com a arma d’ingerència i desestabilització per part d’agents externs, una estratègia coneguda com a manipulació i interferència d’informació estrangera (Foreign Information Manipulation and Interference, FIMI). Rússia ha estat un dels actors més assenyalats i detectats com a emissor o promotor de campanyes de FIMI, especialment contra Ucraïna, segons l’últim informe del Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) sobre FIMI, publicat al gener de 2024.

“Rússia té un departament específic especialitzat en la ingerència electoral, es va veure a les eleccions de l’any 2016 dels EE.UU., en els informes realitzats posteriorment pel Congrés, però s’ha vist de manera reiterada en totes les eleccions europees celebrades des de llavors, on hi ha rastre evident d’ingerències russes durant els processos electorals”, indica Rubio.
Però no són els únics. La Xina, amb molta diferència, és el país del món que més instiga campanyes de desinformació, seguida d’Iran. Rússia seria el tercer país que més practica aquesta estratègia, segons dades de 2020 del Global Inventory of Organized Social Media Manipulation. El mateix informe també revela que les campanyes de desinformació provinents de l’exterior són comunes. De fet, dels 25 països que més utilitzen la desinformació, 15 d’ells també són els principals objectius de les estratègies de propaganda des de l’exterior.

En l’informe del SEAE, es van investigar 750 incidents de FIMI ocorreguts entre l’1 de desembre de 2022 i el 30 de novembre de 2023. El país més freqüentment atacat va ser Ucraïna, amb 160 casos registrats. Els Estats Units van ser atacats per 58 d’aquests casos, seguits de Polònia (33), Alemanya (31), França (25) i Sèrbia (23). En total, l’activitat de FIMI observada es va dirigir a 53 països diferents, fet que destaca que és un fenomen global que no només afecta països, sinó també organitzacions, grups i individus. El 30% dels atacs van ser dirigits a 149 organitzacions. Principalment la UE (19%), l’OTAN (15%), les forces armades d’Ucraïna (14%), l’ONU (3%), així com mitjans de comunicació com Euronews (3%), Reuters (2%), Deutsche Welle (2%) o el New York Times (2%).

La desinformació electoral també és utilitzada per agents interns. Les agències governamentals utilitzen cada vegada més la propaganda computacional per dirigir l’opinió pública. El ‘2020 Global Inventory of Organized Social Media Manipulation’ va detectar evidències en seixanta-dos països que actors estatals com mitjans públics, ministeris de Comunicació, Defensa o forces policials havien utilitzat propaganda computacional per modelar les actituds públiques. El mateix estudi va trobar també evidències de com partits polítics a seixanta-un països del món van utilitzar eines i tècniques de propaganda computacional com a part de les seves campanyes.

“La desinformació s’ha convertit en un instrument normal de les campanyes electorals”, indica Rubio, que adverteix que moltes vegades s’oblida que sobretot “té un element intern, directe o indirecte. Directe perquè moltes vegades són només els actors nacionals els que promouen la desinformació com a eina de treball en l’electoral, com, per exemple, al Brasil durant les eleccions de l’any 2022, quan es va convertir en una amenaça interior i per al procés electoral. I indirecte perquè al final la ingerència externa requereix d’actors interns que amplifiquin i donin credibilitat o validesa a aquesta desinformació externa.”

Perquè siguin realment efectives, les narratives desinformadores han d’adaptar-se a cada context electoral concret, però l’informe EDMO sobre ‘Narratives sobre la desinformació durant les eleccions de 2023 a Europa’, que va analitzar el discurs de la desinformació electoral als 12 països europeus que aquell any celebraven eleccions presidencials o parlamentàries, conclou que hi va haver una temàtica que va destacar per sobre de les altres: posar en dubte el sistema electoral. “La suggerència de frau electoral o suposades pràctiques deslleials que invalidarien els resultats electorals sembla particularment estesa, amb l’aparent objectiu de deslegitimar els representants escollits democràticament”, sosté l’informe.

A Espanya, per exemple, que va celebrar eleccions generals el 23 de juliol de 2023, van circular múltiples bulos per qüestionar la legitimitat del procés. Un dels més virals va ser un vídeo manipulat del presentador David Cantero denunciant un suposat pucherazo, quan en realitat l’àudio era fals. També es va difondre una imatge inventada que atribuïa a l’empresa Indra uns resultats ficticis en què Vox obtenia 125 escons; l’empresa va desmentir la seva autenticitat. Un altre bullo sostenia que la Junta Electoral Central havia declarat nuls els resultats i ordenat un nou recompte, una cosa totalment falsa. A més, es va denunciar sense proves una suposada manipulació per part del PSOE en interrompre trens a València per dificultar el vot, quan es va tractar d’una incidència tècnica comunicada oficialment.

Altres dels principals temes detectats en l’informe EDMO en la majoria dels processos electorals van ser la guerra a Ucraïna, qüestions relacionades amb el canvi climàtic, les institucions i lleis de la UE, l’economia, qüestions de gènere i sobre la comunitat LGBTQ+, entre d’altres.

Les campanyes de desinformació electoral tenen tres característiques estratègiques: s’aprofiten de l’actualitat, són multiplataforma i comencen a gestar-se mesos abans de l’inici de les campanyes. L’informe del SEAE assenyala que en el 21,3% dels incidents de FIMI analitzats, es va aprofitar l’atenció ja existent al voltant d’esdeveniments com cimeres polítiques, eleccions, emergències o visites oficials. En aquest sentit, l’esdeveniment que va desencadenar més casos de FIMI en la mostra de l’informe va ser l’atac de Hamàs contra Israel el 7 d’octubre de 2023.

D’altra banda, la coordinació entre plataformes és el modus operandi habitual en els incidents de FIMI. Més de 4000 canals van estar actius 9800 vegades en els 750 incidents investigats en l’informe del SEAE. Aquests canals poden ser pàgines web, perfils, grups i pàgines de xarxes socials. Les plataformes més freqüentment involucrades van ser Telegram i X (abans Twitter). No obstant això, es va observar activitat de FIMI en pràcticament totes les plataformes.

Els agents de FIMI preparen les seves operacions per atacar les eleccions amb molta antelació i gradualment intensifiquen els seus atacs. D’acord amb l’informe de l’EASA, les accions de FIMI es divideixen en quatre fases:

1. Mesos abans de les eleccions: Aquesta fase pot iniciar-se fins a un any abans i consisteix en la creació i organització d’infraestructura i actius per influir en el consum d’informació en el període previ a les eleccions. Durant els mesos previs a les eleccions, aquests actors “recruten” i interactuen amb les seves audiències mitjançant l’ús de clickbait o l’explotació d’esdeveniments d’última hora per guanyar legitimitat. Els atacs dirigits contra candidats i partits polítics també poden començar en aquest període. Durant aquesta fase, també és d’esperar que es produeixin activitats de pirateria informàtica, com operacions per accedir o comprometre els sistemes d’informació interns, amb l’objectiu de facilitar atacs en dates més properes a la votació.

2. Mes electoral: Durant aquest temps, l’activitat de FIMI augmenta. En aquesta fase, les xarxes creades s’activen per llançar atacs destinats a minar la reputació de candidats i partits polítics. En aquesta fase també s’han detectat atacs de pirateria i la preparació d’atacs per a fases posteriors per generar desconfiança respecte a la integritat de les eleccions.

3. 72 hores abans de la votació: Durant aquest període, els atacs de FIMI aprofiten els últims moments per influir en la participació o en la direcció del vot. Els incidents que ocorren en aquest període són particularment crucials, donat el temps limitat per reaccionar, defensar-se o respondre a la amenaça. Durant aquest període, a més, s’intensifiquen les operacions per sembrar la desconfiança en el procés electoral.

4. Posteleccions: Els incidents que ocorren en aquest període poden ser crucials, ja que poden desencadenar crides a l’acció i actes violents destinats a deslegitimar els resultats electorals. A més, els incidents de FIMI en aquesta fase poden tenir un objectiu més ampli, buscant minar les democràcies des de dins i atacar els seus principis fonamentals.

L’impacte en els resultats electorals d’aquestes campanyes, tant les realitzades des de l’exterior com des de l’interior, és difícilment quantificable. “En les eleccions nord-americanes s’ha detectat desinformació que afavoria a Donald Trump i això es pot demostrar. Però, ¿es pot dir que Trump va guanyar per la desinformació? Això ja és molt complicat de demostrar”, explica Pablo Hernández, coordinador d’investigació acadèmica de Maldita.es. No obstant això, afirma l’expert, el que sí que es pot afirmar és que la quantitat de desinformació augmenta significativament quan s’acosten les eleccions. “Els desinformadors s’esforcen a generar i difondre grans onades de desinformació al voltant de les eleccions i aquesta tendència va en augment. Si pensessin que la desinformació que difonen no té cap efecte, no tindrien cap motiu per seguir fent-ho”, argumenta Hernández.

El perill d’aquest tipus de desinformació és que va més enllà de desacreditar un partit o una ideologia, ja que posa en qüestió el funcionament del sistema. “Si els ciutadans deixen de tenir confiança en el funcionament de la democràcia, tot el demés deixa de tenir sentit”, indica Hernández.

“Desgastar la democràcia no suposa necessàriament destruir-la, suposa igualar-la a altres sistemes de govern”, reflexiona Rubio. “Hi ha un procés igualador que posa la democràcia al mateix nivell que altres sistemes de govern més autoritaris o més totalitaris i això als que promouen aquest tipus d’actuacions de desinformació els convé perquè els legitima davant del seu poble”, indica. D’altra banda, debilitar les institucions i els qui les representen, sembrar dubtes sobre la seva legitimitat, fa que aquests “perdin força a l’hora de prendre decisions, un menor prestigi, una menor reputació” i, quan un actor estatal està debilitat, és més fàcil influir sobre ell o guanyar-li.

La diplomàcia europea alerta que la FIMI és “una amenaça per a la seguretat, així com una amenaça per a la societat i la democràcia” i afirma que el repertori de respostes ha de reflectir aquesta complexitat. En el seu informe, defensa que la lluita contra la desinformació electoral requereix una estratègia coordinada que combini mesures preventives a llarg termini amb respostes reactives en moments crítics i les descriu en tres fases:

1. Abans dels comicis, és clau reforçar la resiliència social, millorar l’alfabetització mediàtica i preparar eines de detecció, així com establir aliances entre institucions, mitjans, plataformes i societat civil.
2. Durant el procés electoral, s’han d’activar mecanismes de monitorització i alerta primerenca que permetin detectar campanyes manipulatives en les seves fases inicials. Les respostes reactives han de adaptar-se al context: des d’ignorar per no amplificar, fins a contenir la seva propagació, minimitzar la seva visibilitat amb moderació de continguts o redirigir l’atenció cap a informació verificada.

3. Passades les eleccions, és imprescindible avaluar el que ha succeït: què ha funcionat, què es pot millorar i com reforçar les capacitats per al futur. Compartir aprenentatges entre actors implicats i actualitzar estratègies contribuirà a protegir la integritat democràtica davant de noves amenaces.