Desinformació en salut: Quan hem de sospitar?

Avui dia és habitual trobar comentaris i notícies que omplen diaris, programes de televisió i, fins i tot, converses a les xarxes socials en les quals es parlen temes relacionats amb la salut. És fiable tota la informació? Quan hem de sospitar? Com podem informar-nos correctament sobre temes tan sensibles?

 

Publicat per Ivan Herrera Peco | 23.03.2021

Siguem sincers, avui dia, gran part de la societat espanyola utilitza internet i les xarxes socials per estar al corrent de què passa en general i fins i tot de com actuar per cuidar la seva salut en particular.

Aquesta informació que consumim pot ser informació veraç, correcta i ajustada a les dades de les investigacions científiques que s’han realitzat sobre aquests temes concrets, o bé pot ser una informació no veraç i/o errònia. Entre el contingut erroni, podem diferenciar entre continguts sobre salut que ofereixen informació enganyosa, que s’inscriuen en la desinformació; i també continguts sobre salut basats en una interpretació errònia de les dades científiques sobre el tema abordat; és el que es coneix com a misinformation.

Según el Instituto Nacional de Estadística (INE), las mujeres usan más internet para la búsqueda de temas de salud.

Farses sobre salut: característiques

¿Com podem saber si aquesta informació que ens ha arribat és una farsa o és una peça de desinformació? Doncs perquè, segurament, tindrà una o vàries d’aquestes característiques:

  • Genera emocions intenses quan la llegeixes, a causa del seu contingut dramàtic o sensacionalista, ja sigui perquè provoca indignació, riure (són enginyosos), sorpresa, etc.

  • No busca informar en el sentit estricte, sinó atraure la teva atenció i alimentar la teva imaginació perquè consideris que “sembla que és real i ofereix tanta informació que… pot ser veritat”.

  • Està redactat d’una forma senzilla, però ambigua, cosa que fa que molt possible que es confongui el missatge i es puguin entendre coses diferents.

Evidentment, hem d’entendre que el fet de considerar que una informació incorrecta sigui vertadera pot fer que abandonem accions i estratègies relatives a la nostra salut que, finalment, afectaran la nostra salut física i mental, així com a la de les persones del nostre entorn. Per exemple, si et creus a la influencer Paula Gonu, que diu que per prevenir el coronavirus, cal prendre aigua calenta; pot ser que no segueixis les mesures de prevenció adequades i et posis en perill a tu i als altres.

Compte! Senyals d'alarma

Així doncs, quin tipus de continguts que ens arriben per xarxes socials o algun canal de missatgeria (Telegram, WhatsApp, etc.), hem de posar en quarantena i no difondre?

Miracles: massa bons per ser veritat. En primer lloc, i encara que sembli estrany, el que t’ha de fer sospitar sempre, és quan llegeixis alguna cosa relativa a “històries d’èxit, curació, canvi d’hàbits, etc.”, que semblen miraculoses, però que han estat protagonitzades per qui escriu la informació o per algú proper a qui genera la notícia. I aquesta persona ens relata la notícia com si hi hagués hagut de “creuar un desert”.

Solució general: És un remei boníssim, és la solució a tots els problemes; serveix per a tots els casos, sense excepcions.

Irrefutable: sempre serà veritat. Ofereixen dades incontestables i que són veritat i no canviaran. Lamento dir-vos una cosa que us xocarà molt… NINGÚ et pot oferir una veritat absoluta o una probabilitat del 100% d’una curació. MAI. Ningú que sàpiga ciència et dirà això, ja que la base de la mateixa ciència es fonamenta en la refutabilitat, és a dir, que constantment les dades obtingudes per un investigador seran posades a prova per altres i l’evidència científica pot canviar atenent a noves evidències (que s’han obtingut en estudis ben dissenyats i executats, l’altre pilar de la ciència, la reproductibilitat).

Experiència i no ciència. Poseu en quarantena totes aquelles informacions de salut que no ofereixin més que dades de casos personals o experiències puntuals. Situacions que, si s’intenten repetir, no s’aconsegueixen reproduir. Sospitós, oi?

Remei senzill i ràpid. Aneu amb compte si el context del missatge implica pressa, rapidesa, si s’ofereix la immediatesa d’un resultat (positiu). Et prens X i et curaràs de seguida. La ciència requereix temps i molts esforços pel que fa a inversió econòmica i de personal investigador, a més que es requereix temps per comprovar tot abans de donar una conclusió d’aquest tipus.

Un secret molt ben guardat. Ningú se n’havia adonat abans, i si ho sabien no volien explicar-ho i per això t’ha arribat a través de les xarxes socials / canals de missatgeria … Escolta, si és tan important, per què no s’anuncia a so de bombo i platerets en tots els mitjans de comunicació? Per què no s’ha comercialitzat abans?

Llenguatge senzill i emotiu. Tot i que la comunicació científica hauria de ser accessible per a tots, no sempre ho és. També heu de revisar bé aquella informació amb un llenguatge massa senzill i emotiu.

Influencers i testimonis. Apareixen en el text referències a personatges famosos, ja siguin periodistes, artistes, esportistes, professionals clínics -que n’hi ha-, així com influencers de les xarxes socials. Aquests personatges “donen suport” al missatge que es transmet en aquesta informació que us ha arribat. Ull!, compte amb el que s’anomena biaix d’autoritat, i és que no perquè alguna cosa la digui algú a qui se li atribueix certa importància ha de ser certa. Si el que tens en aquesta informació que t’arriba és un testimoni, desconfia. I vigila si aquesta persona que explica el seu testimoni dona el seu nom complet, et diu on treballa i fins i tot la seva formació. Si això passa, desconfia més encara, poden estar suplantant la identitat, mentint directament o, potser, és qui diu ser…, en aquest darrer cas, revisa si apareixen alguns elements anteriors.

Traduccions equivocades i omissions rellevants. Un altre dels elements que apareixen de forma contínua en aquest tipus d’informacions és el de les referències a estudis científics publicats en revistes científiques de qualitat i prestigi internacional. Però compte, no tot són flors i violes; cal llegir bé els enllaços que es faciliten per diverses raons. Pot passar, per exemple, que t’hagin enganyat o s’hagin equivocat amb la traducció. La immensa majoria de la literatura científica s’escriu en anglès, la qual cosa pot ser una barrera per accedir i entendre el seu contingut. També pot passar que qui escriu la notícia no té els coneixements adequats per entendre el que els autors indiquen en el seu text i el malinterpreten per ajustar-se al que expressen en la seva notícia. Finalment, també es pot donar el cas que s’obviïn “petits detalls” tan importants com per desmuntar completament l’argument de qui redacta la informació.

 

Pseudoestudis disfressats de ciència

A vegades s’utilitzen articles científics per donar a un contingut una aparença de veracitat científica. En els rumors i la informació de poca qualitat hi trobem que:

Només hi ha una font. S’ofereixen conclusions molt simplificades i que provenen d’un únic article científic. La ciència i el periodisme exigeixen moltes fonts.

No hi ha enllaços. Poden donar informació sobre “estudis”, que casualment reforcen les seves idees, però no hi ha enllaços a les fonts primàries (a aquests articles científics).

Evidències insuficients. Fan servir articles que no ofereixen un nivell d’evidència clínica adequat. A què em refereixo? Doncs que no tots els articles publicats són vàlids per a justificar els canvis o l’aplicació dels tractaments en éssers humans.

Causalitat no provada. Confonen les anàlisis matemàtiques, que no proven que l’aplicació d’un element “A” provoqui una millora en un pacient amb la malaltia “X”. En aquest tipus de notícies existeix moltes vegades la confusió segons la qual l’associació entre dos elements implica que hi hagi una causa. Aquest és un dels grans problemes i la font més gran de confusió i desinformació, fins i tot, entre professionals sanitaris. En l’article de la revista «Muy interesante» il·lustrat en aquesta pàgina, on es diu que l’all prevé el risc de càncer de pulmó, s’esmenten articles de revistes prestigioses. No facilita l’enllaç als estudis científics. A més, confon estudis observacionals -on no es prova res-, fa servir estudis de cèl·lules en cultiu -no serveix per aplicar en humans- i confon relació amb causalitat.

Metodologia incorrecta. No comproven els dissenys, la forma en què els articles científics mostren com s’ha fet l’estudi. És important perquè ofereixen esperances sobre el funcionament de tractaments/fàrmacs, etc. que s’han provat en cèl·lules en cultiu o en animals, com si es poguessin traslladar de forma immediata a humans.

Covid-19: bata blanca per difondre mentides

Un altre tret de les farses sobre salut és que estan difoses per persones amb bata blanca que, en realitat, no són professionals sanitaris; sinó gent que es fa passar per personal mèdic o d’infermeria. També poden ser difosos per persones que sí que són professionals sanitaris, però que estan difonent informació basada en les seves sensacions i la seva experiència personal i no en dades i coneixement científic.

Amb un tema de gran impacte en l’actualitat, com és la pandèmia de la Covid-19, segur que t’han arribat nombrosos vídeos amb testimonis de persones on es qüestionaven les dades facilitades per les organitzacions sanitàries en l’àmbit nacional i internacional. Dins d’aquests vídeos un dels més impactants, i que ha tingut més difusió en l’àmbit mundial, ha estat un en què més de 33 (i faig la traducció literal) “doctors i alguns altres professionals” “ofereixen” dades contrastades, segons unes fonts que no ofereixen i a les quals no es pot accedir, on s’indica en gran manera que tot el fet relatiu al virus SARS-CoV-2 i les mesures de prevenció i tractament contra la Covid-19 implementades o són inefectives, o directament no són necessàries, ja que no existeix l’agent patogen.

Les persones que apareixen en aquest vídeo es defineixen com a doctors, i, fent una simple cerca dels noms que es detallen, es troba que alguns d’ells no són qui diuen ser; altres sí, i altres no posseeixen la titulació que els han “atorgat”. En aquest cas ens trobem amb un clar exemple de manipulació utilitzant el biaix d’autoritat que pugui tenir un títol universitari vinculat, en alguns casos, a l’entorn clínic.

No obstant això, si s’escolta atentament aquest vídeo, s’observa que són, simplement, observacions personals, no sustentades per evidències científiques que es puguin reproduir, d’aquí que en alguns casos són personatges molt vinculats amb moviments controvertits, com els moviments antivacunes o Metges per la veritat i ferms defensors d’aquests moviments. Us convido a revisar els 33 “experts” i, ja en els 10 primers, trobareu coses que fan dubtar i que animarien a posar en quarantena el que s’escolta.

Per acabar, el millor que pots fer quan t’arriba una notícia d’aquest tipus és llegir-la i respirar, pensa i no siguis de “dit ràpid” per compartir. Moltes vegades, quan llegim això, creiem que podem ajudar a algú si compartim “informació”; sobretot si ens ha generat alguna emoció intensa en llegir-la. Ho sé, és fàcil caure en aquesta temptació d'”ajudar” als altres difonent informació “superútil” … o almenys això et sembla a tu.

Però, de veritat, pren-te el teu temps i llegeix bé la informació que t’arriba … ¿Trobes algun dels elements que t’he esmentat abans? Si creus que sí, llavors et suggereixo que no difonguis aquesta notícia i que la “posis en quarantena”. Una de les millors formes de “combatre” la desinformació que generen aquests rumors és trencar la cadena de difusió del missatge.

No hi ha comentaris

Your email address will not be published.

Acepto la política de privacidad y el aviso legal