Els reptes virals perillosos: com educar i prevenir riscos

Precedits pel símbol del coixinet i acabats amb la paraula «challenge», podem trobar un gran ventall de reptes a xarxes socials com ara Tiktok o Instagram. Els i les adolescents, que es troben en un moment del seu cicle de vida més sensible a les influències de l’entorn social, s’hi senten atrets, perquè els proporcionen adrenalina i satisfacció personal, a més d’un bon grapat de «m’agrada». Tot i que els desafiaments que més sedueixen el jovent són els socials i solidaris; també circulen d’altres que poden resultar perillosos per a la seva salut física i mental. Tant docents com famílies i joves han de posar fil a l’agulla per gestionar de la millor manera possible aquest risc del segle XXI.

Publicat per Learn to Check | 13.01.2024

(Article publicat originàriament a Infermera virtual)

Els reptes o challenges a les xarxes socials pretenen demostrar a un mateix i als altres que s’és capaç de fer alguna cosa que resulta difícil. Per això, s’enregistra tot el procés i es comparteix amb la comunitat a través de diversos canals i etiquetat amb el seu hashtag. S’encoratja altres persones que repeteixin i comparteixin el repte. Com assegura un estudi elaborat per l’agència de seguretat Praesidio Safeguarding i TikTok, aquests reptes «poden ser divertits i segurs, però també poden ser arriscats i perillosos, cosa que provocaria danys físics. A més a més, alguns d’aquests reptes són falsos i acostumen a confondre el jovent.

El 80% dels adolescents ha fet alguna vegada un repte social en alguna plataforma, segons es desprèn d’un estudi d’un grup d’investigadors de la Universidad Internacional de la Rioja (UNIR) i de la Universidad del País Vasco (UPV/EHU) publicat a la revista Current Psychology. Un 20% dels enquestats va fer algun repte solidari i gairebé un 8% reconeix haver fet un repte perillós en una recerca en què es van entrevistar 417 estudiants espanyols de 10 a 14 anys.

Un estudi encarregat per Tiktok i elaborat per un grup d’experts en psicologia, psiquiatria i ciències del comportament, van enquestar 5.400 adolescents d’entre 13 i 19 anys de diversos països, l’estudi revela que només un 21% dels adolescents va afirmar haver participat en un repte en línia. La xifra de participació en aquests reptes és superior en els adolescents (un 14% dels enquestats entre 13 i 15 anys) que no pas entre els joves (un 9% dels enquestats entre 18 i 19 anys).

Entendre per què es reprodueixen i comparteixen aquests reptes és clau. Segons l’estudi publicat a Current Psychology, que s’ha esmentat anteriorment, hi ha una doble motivació. Asseguren que demostrar-se que són capaços de fer aquests reptes els hi proporciona adrenalina, però també una projecció idealitzada d’ells mateixos a les xarxes, una satisfacció personal per haver acomplert el repte i que l’enregistrament formi part de la seva identitat digital. D’altra banda, també hi ha una motivació social: ser reconeguts pels altres, cosa que es materialitza amb un bon grapat de «m’agrada», nous seguidors i molts elogis.

Diverses iniciatives i experts han reflexionat sobre els reptes perillosos i com desincentivar-los entre els adolescents. El grup Dimi Cuida al Brasil, l’associació francesa APEAS (Accompagner-Prévenir-Éduquer-Agir-Sauver) o l’organització d’educació mediàtica Common Sense Media, que treballa per aconsellar docents i famílies són alguns d’ells. Amb recomanacions d’aquestes iniciatives i altres veus expertes (2021b), es proposa aquest decàleg per gestionar-los:

  1. Mesurar bé l’impacte. Cal parlar i abordar el problema de forma proporcional; és a dir, només amb aquells adolescents que coneixen el repte perillós i hi són vulnerables. Pot resultar contraproduent parlar-ne amb tota la classe o amb tot un grup d’adolescents, cosa que pot «incrementar l’exposició d’infants i joves a aquests reptes» com diu la guia Harmful online challenges and online hoaxes, elaborada pel departament d’Educació del govern britànic en col·laboració amb el UK Council for Internet Safety Education i altres partners. Cal evitar mostrar vídeos que poden espantar els adolescents. Aquestes recomanacions no només s’apliquen a docents i educadors, sinó també a professionals dels mitjans de comunicació, que, amb la intenció d’alertar-ne sobre un repte perillós, també poden contribuir a difondre’l i estendre’l.
  2. Empatia. És important entendre per què alguns adolescents i joves se senten cridats a reproduir aquests reptes. Famílies, educadors i personal de la salut han d’estar al dia sobre els desafiaments que en un moment determinat es viralitzen, és a dir, es difonen a gran velocitat per les diferents xarxes socials.
  3. Educar en pensament crític. Una estratègia eficient és inculcar el pensament crític dels adolescents i joves en el consum de continguts de xarxes socials, incloent-hi també els reptes falsos i els reptes perillosos. Des de Common Sense Media, insten docents i famílies a educar els joves perquè examinin detingudament cada pas del repte i pensin què pot anar malament en cada part, quins riscos potencials hi ha. També encoratgen a fer-los reflexionar sobre per què volen intentar el repte i si realment és la imatge d’ells mateixos que volen que circuli i perduri a internet. Algunes vegades també pot ser útil revisar els comentaris per veure si algú apunta els riscos o les conseqüències.
  4. Conscienciar sobre els riscos. Segons l’estudi encarregat per Tiktok, que s’esmenta en la introducció al decàleg, el 51% dels adolescents enquestats va assegurar que els reptes virals no tenien conseqüències. Un 31% els va atribuir conseqüències negatives i, entre aquests, el 63% va dir que afectava la seva salut mental. Aquestes xifres posen de manifest la baixa percepció de risc dels reptes perillosos entre els joves. Per això, una línia de treball és explicar-los els perills potencials que comporten per a la salut. En aquest sentit, treballa l’associació francesa APEAS, que, en les seves formacions per prevenir reptes perillosos entre els joves, explica l’anatomia de les zones del cos més afectades per aquests desafiaments digitals (com ara el crani, la columna vertebral, el cor, el cervell, els òrgans abdominals o la circulació sanguínia). Avisen també de quines conseqüències poden tenir determinades pràctiques. D’aquesta manera, els adolescents prenen consciència.
  5. Ser accessible. En el cas dels jocs perillosos, la prevenció s’ha demostrat una estratègia molt més eficaç que la prohibició; ja que vedar un repte d’aquest tipus pot fer-lo encara més atractiu per als adolescents. Haver establert una relació de confiança prèvia amb l’adolescent, que sàpiga que pot consultar l’adult sobre la conveniència o la innocuïtat d’un determinat repte de xarxes socials resulta fonamental. Els adults han de ser accessibles i s’ha de proporcionar als joves espais segurs on puguin expressar de forma anònima i segura els seus dubtes i inquietuds.
  6.  Donar exemple. Els adults són models dels menors; també, a xarxes socials. De vegades, són els mateixos pares i mares que filmen les seves criatures fent reptes per a xarxes socials. Això els pot confondre; cal assegurar-nos que saben diferenciar un repte divertit d’un d’arriscat. En aquest sentit, a Common Sense Media asseguren: «Avui pots ser inofensiu, però demà pot ser més perillós. Ajuda els teus fills i filles a establir la diferenciació perquè puguin estar segurs. ‘Fem un repte divertit junts; però només ho enregistrarem si tu vols i només ho compartirem amb la família’».
  7. Parlar, parlar i parlar. Els i les adolescents i joves poden parlar de qüestions complexes com són el suïcidi o els problemes de salut mental amb adults de referència, ja sigui les seves famílies, docents, el personal de la salut que els atén o altres persones.
  8. Educar en seguretat en línia. El món en línia, on els adolescents passen molt de temps, pot comportar alguns riscos. Conèixer-los i saber com prevenir-los i neutralitzar-los és clau. Tant famílies com l’equip docent poden prevenir les conseqüències dels reptes perillosos educant en seguretat digital les criatures.

  1. Al ciberassetjament, la veu d’alarma de companys i companyes que ho estan presenciant és clau. El mateix ocorre amb els reptes virals perillosos. Per tal de prevenir conseqüències no desitjades, cal educar els joves perquè alertin quan un/a company/a està pensant fer un repte nociu per a la salut. La seva veu d’alarma pot ajudar els altres.
  2. Demanar responsabilitat a les plataformes. Xarxes com TikTok o Instagram distribueixen i contribueixen a viralitzar o propagar molt ràpidament aquests reptes perjudicials per a la salut. Com a ciutadans i ciutadanes digitals, podem exigir a les plataformes accions per tal d’impedir una circulació massiva d’aquestes crides que poden provocar, fins i tot, la mort de les persones.
  3.  Xarxes socials com a eina positiva. És una de les recomanacions de la guia britànica, que insta les famílies a «centrar-se en comportaments positius i empoderadors en línia amb els seus fills i filles, comportaments com ara el pensament crític i com i on expressar les seves inquietuds sobre contingut perjudicial i com bloquejar contingut i usuaris».

Els reptes de les xarxes socials aniran canviant, però aquestes mesures de prevenció i educació poden ser eficaces per prevenir els perills dels nous challenges que circulin a internet.

No hi ha comentaris

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Acepto la política de privacidad y el aviso legal