Recursos

Les campanyes de desinformació estan coordinades i erosionen els nostres sistemes democràtics, econòmics, la convivència social i fins i tot la nostra vida privada.

La desinformació ens perjudica a nivell individual i col·lectiu molt més del que som conscients. El seu impacte, moltes vegades desapercebut o infravalorat, pot afectar les nostres decisions de vot, de consum, de salut o econòmiques. A través de la manipulació i els enganys, aquestes campanyes pernicioses i coordinades erosionen els nostres sistemes democràtics, la convivència social i fins i tot la nostra vida privada. Vegem les formes en què la informació falsa afecta els nostres drets:

Des de les campanyes del referèndum sobre el Brexit i les eleccions presidencials nord-americanes del 2016, s’ha demostrat com les estratègies organitzades de desinformació han utilitzat les dades que facilitem a les plataformes d’internet “per enviar-nos informació microsegmentada, dirigida a apel·lar a les nostres emocions, sentiments o interessos” i així influir en les nostres decisions, explica l’experta en desinformació del Cidob Carme Colomina.  

Un exemple paradigmàtic és l’anomenat “escàndol de Cambridge Analytica”. El 2018, gràcies a les revelacions del whistleblower Christopher Wylie, es va fer públic que aquesta empresa havia estat utilitzant les dades de fins a 87 milions d’usuaris de Facebook sense el seu consentiment per elaborar perfils psicològics. L’objectiu era canviar la forma de pensar dels votants de manera gairebé individualitzada a través de propaganda i també de desinformació. Els serveis de la consultora van ser utilitzats per la campanya de Donald Trump el 2016, i durant anys va treballar en campanyes electorals de països com l’Argentina, el Brasil, Colòmbia o Mèxic.

Les campanyes de desinformació comporten una forta càrrega de discurs d’odi que pot afectar el dret a l’honor de col·lectius i individus, especialment aquells que es dediquen a defensar els més vulnerables, amb l’objectiu de desacreditar-los o silenciar-los. Un exemple són els atacs contra representants de col·lectius com els immigrants, el col·lectiu LGTBIQ+ —amb una virulència especial contra les persones trans— o el feminisme. El desenvolupament de la intel·ligència artificial també planteja nous reptes per a la detecció de contingut fabricat, especialment imatges i vídeos, que, gràcies al seu realisme, s’han utilitzat no només per mentir, sinó també per humiliar o vulnerar el dret a la intimitat tant de personatges coneguts com d’individus anònims, majoritàriament dones. Cantants com Taylor Swift o Rosalía han vist com el seu rostre s’ha emprat per crear contingut sexual. Aquesta tècnica d’elaboració d’imatges ultrarealistes també s’ha utilitzat per humiliar companyes d’institut, exparelles, entre d’altres. L’any 2023, diverses menors de la localitat d’Almendralejo van denunciar a la policia que circulaven per les xarxes socials desenes d’imatges sexuals amb el seu rostre generades per intel·ligència artificial. Un cas similar es va repetir a Mallorca, on tres menors van ser detinguts per la difusió de deepfakes sexuals amb el rostre de les seves companyes de classe.

La pandèmia de la COVID-19 va posar de manifest els efectes que la desinformació pot tenir sobre la salut pública. Rumors, informacions falses i teories de la conspiració es van expandir alhora que el virus, cosa que va portar l’OMS a advertir la comunitat internacional sobre l’expansió d’una “infodèmia” mundial. Els mites o falsedats sobre salut no van sorgir amb la pandèmia, però la rapidesa amb què es propaguen gràcies a les xarxes socials pot provocar, i de fet ja ha provocat, problemes de salut pública i el retorn de malalties que es creien controlades. El 2019, l’OMS ja va assenyalar la desinformació com una de les principals amenaces per a la salut i va alertar que l’augment de casos de xarampió en llocs on la malaltia estava pràcticament erradicada coincidia amb una disminució de les taxes de vacunació vinculada a informació inexacta sobre la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola).

A les xarxes socials també abunden els remeis gairebé miraculosos per alleujar malalties o dietes que prometen resultats ràpids i que es basen en arguments pseudocientífics per transmetre una falsa sensació de rigor. A banda del risc econòmic, ja que darrere d’aquestes dietes o aliments sovint hi ha estafadors que es lucren a costa de la desesperació de les persones, existeix un greu perill per a la salut física i mental. Aquestes solucions, que en molts casos es venen com “alternatives”, “naturals”, “ancestrals” o “detox”, poden fins i tot empitjorar malalties o dolors. A l’octubre del 2024, la fiscalia de Marbella va obrir una investigació contra una empresa anomenada Immucura, que durant anys havia venut a preus desorbitats tractaments il·legals contra el càncer a centenars de persones en estat terminal. Un altre promotor conegut de falsedats sobre salut disfressades de remeis naturals és l’agricultor Josep Pàmies, condemnat per estafa i que, entre moltes altres mentides, promou l’ús d’un derivat de la lleixiu per “curar l’autisme”.

“La desinformació genera caos, causa desconfiança i augmenta els nivells de desafecció, la qual cosa acaba vulnerant el dret a un procés democràtic sense traves ni interessos amagats”, sosté Carme Colomina. Les campanyes de desinformació són cada vegada més habituals durant els processos electorals. Sense anar més lluny, en les recents eleccions nord-americanes del passat 5 de novembre, un 88% dels votants del guanyador, el republicà Donald Trump, es mostraven preocupats pel risc de “frau electoral” segons les enquestes. Un frau electoral del qual no s’ha presentat cap prova, malgrat els constants qüestionaments al sistema de vot del que ara és president electe.

“A curt termini, la desinformació intenta incidir en els resultats electorals, perjudicant o beneficiant determinats candidats. També busca promoure l’abstenció”, explica Nereida Carrillo, professora de periodisme a la UAB i presidenta de Learn to Check. “A mitjà i llarg termini, el que fa és erosionar la confiança en els sistemes i les institucions democràtiques i malmetre els valors democràtics. Sense confiança, no podem articular accions col·lectives per al progrés de la societat”, afegeix.

A aquesta desconfiança en el sistema s’hi suma la polarització que faciliten les xarxes socials. “La polarització és tan extrema que o estàs amb mi o estàs contra mi”, afirma Carlos Espiritusanto, periodista i professor a la Universitat Carlos III. “Això només portarà a societats molt polaritzades, fins i tot en països on abans això no passava, i, a partir d’aquí, acabarem amb la democràcia”, alerta.

El Fòrum Econòmic Mundial ha considerat la desinformació com el principal risc global per als propers dos anys i el cinquè risc mundial per a la pròxima dècada, segons el seu informe sobre Riscos Globals de 2024. “Prop de 3.000 milions de persones acudiran a les urnes en diverses economies —en els pròxims dos anys—, incloent-hi els Estats Units, l’Índia, el Regne Unit, Mèxic i Indonèsia. La presència de desinformació en aquests processos electorals podria desestabilitzar greument la legitimitat real i percebuda dels governs recentment elegits, generant violència, terrorisme i una erosió a llarg termini dels processos democràtics”, adverteix l’informe.

L’ús de la desinformació també està sent emprat en les lluites per la influència geopolítica amb l’objectiu d’afeblir adversaris. En teoria, la legislació internacional prohibeix la ingerència estrangera en els assumptes interns d’un altre país. No obstant això, la interferència de potències o països veïns en les polítiques nacionals és una pràctica comuna, més o menys encoberta, que amb les campanyes de desinformació a les xarxes socials ha pres formes i una capacitat d’influència sense precedents.

“Podríem considerar que la disrupció d’alguns països en campanyes electorals d’un tercer país està violant aquesta legislació internacional”, denuncia Carme Colomina. Hi ha casos estudiats i demostrats. Durant les eleccions presidencials dels Estats Units el 2016, “es constata clarament com hi va haver comptes destinades a difondre informació perjudicial per a un dels candidats —Hillary Clinton— i a favor d’altres, i com moltes d’aquestes comptes estaven directament vinculades a interessos russos”, recorda l’experta del Cidob.

A la Unió Europea, la ingerència russa també es va constatar durant la campanya del Brexit, així com a les eleccions de 2017 a França i Alemanya. “En ambdós casos es constata com les campanyes desinformatives tenen una incidència directa en les eleccions d’aquests països”, afirma Colomina.

Segons dades de 2020 del Global Inventory of Organized Social Media Manipulation, els governs de la Xina, Rússia i l’Iran són els que més utilitzen les campanyes de desinformació. No obstant això, el mateix informe també revela que les campanyes de desinformació provinents de l’exterior són habituals. De fet, dels 25 països que fan un major ús de la desinformació, 15 també figuren com a principals objectius de les estratègies de propaganda externa.

La censura i la pèrdua de llibertat d’expressió són efectes indirectes de la desinformació, ja que les estratègies dels Estats i institucions supranacionals per combatre-la han impulsat mesures per controlar el contingut publicat a internet, afectant així llibertats fonamentals. “La censura i la criminalització són mesures excessivament punitives i, en general, ineficaces per combatre la desinformació, i poden afavorir la desconfiança en les autoritats”, explica Amnistia Internacional en el seu informe Silenciament i desinformació. La llibertat d’expressió en perill durant la pandèmia de la Covid-19, publicat el 2021.

“En lloc de criminalitzar i silenciar, els Estats han de ser proactius a l’hora de proporcionar a la població informació veraç, fidedigna, objectiva, basada en evidències científiques i accessible. Així mateix, els Estats han de posar en marxa mesures integrals i coordinades per combatre la difusió de desinformació a internet, en particular vetllant perquè les empreses de xarxes socials adoptin mesures concretes per fer front a la proliferació de desinformació a les seves plataformes. També és crucial oferir un entorn propici per al periodisme de qualitat i els mitjans de comunicació independents, i donar suport a iniciatives d’alfabetització en salut i internet”, continua l’informe.

“No tenir informació de bona qualitat, contrastada, que em faci créixer, suposa un dèficit en el dret a la participació de nens i nenes. Per poder participar i ser membres actius de la societat, necessiten tenir bona informació i, sobretot, que no tingui l’objectiu de fer-los mal”, explica Nacho Guadix, responsable d’Educació i Drets Digitals de la Infància d’Unicef Espanya.Un informe publicat al setembre de 2024 per Save the Children sobre l’exposició dels nens i adolescents espanyols a la desinformació i al discurs d’odi en l’entorn digital revela que els adolescents espanyols reconeixen estar exposats “a continguts a les xarxes que promouen l’odi i els estereotips racials i de sexualitat”.

A més, segons aquesta investigació, els nois són més vulnerables “als discursos que neguen la violència de gènere i altres moviments socials que amenaçen l’estatus quo masclista, racista i homòfob”, mentre que les noies reben missatges agressius i ofensius i es veuen més afectades “per l’exposició constant a representacions idealitzades de la vida i estàndards de bellesa”, cosa que repercuteix negativament en la seva salut mental.

“Particularment, la pressió per adaptar-se a cossos desitjables i la cosificació genera baixa autoestima i problemes de confiança, la qual cosa pot derivar en trastorns de conducta o autolesions”, alerta aquesta investigació. Per tant, és necessari, segons apunta Guadix, el acompanyament dels menors en el seu consum de contingut a internet. Altrament, s’exposen a riscos que van “des del consum de continguts inadequats, a pràctiques de grooming, ciberassetjament, jocs online…”.