Recerca

En un context global marcat per la polarització política i la proliferació de notícies falses, la intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en una eina essencial per combatre la desinformació. Així s’exposa al capítol escrit per Roger Cuartielles (Universitat Pompeu Fabra) i Uxía Carral (Universidad Carlos III de Madrid), ambdós col·laboradors de Learn to Check, ‘Eines d’intel·ligència artificial contra la desinformació populista’ del llibre ‘La demicràcia en risc: ¿Internet i IA al servei del populisme?’ (ed. UOC), que analitza com la IA està transformant les estratègies de verificació i identificació de notícies enganyoses, especialment en períodes electorals.  

Segons els autors, la desinformació s’ha convertit en un fenomen cada cop més habitual, impulsat per l’ús estratègic de narratives populistes que desacrediten els mitjans tradicionals i presenten les institucions com a corruptes. Aquest tipus de discurs fomenta un entorn en què les notícies falses es difonen amb més facilitat, especialment a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria instantània. 

Durant les campanyes electorals, aquesta pràctica s’intensifica, ja que els grups polítics poden utilitzar la desinformació per mobilitzar votants o desacreditar els seus adversaris. Els autors del capítol assenyalen que aquesta dinàmica no només afecta el debat públic, sinó que també erosiona la confiança en el sistema democràtic i en els mitjans de comunicació tradicionals.  

Aquest treball destaca que, davant d’aquest escenari, s’han desenvolupat eines basades en IA per combatre la propagació de notícies falses. Una de les iniciatives pioneres en aquest camp és ClaimBuster, un sistema creat per la Universitat de Texas que utilitza aprenentatge automàtic i processament de llenguatge natural per identificar afirmacions polítiques amb potencial de verificació. Aquest sistema va ser aplicat per primera vegada durant els debats electorals nord-americans de 2016 i des de llavors ha evolucionat per oferir una anàlisi més precisa de les informacions polítiques.  

A Europa i Llatinoamèrica també s’han implementat diverses iniciatives de verificació automatitzada. La plataforma argentina Chequeado va desenvolupar Chequeabot, un sistema capaç de transcriure vídeos i identificar afirmacions susceptibles de ser verificades. Al Regne Unit, Full Fact ha implementat eines com Live i Trends, que permeten monitorar en temps real la propagació de desinformació i traçar el recorregut d’una notícia falsa a mesura que es difon.  

El capítol posa especial atenció en les eleccions generals espanyoles del 23 de juliol de 2023, on la intel·ligència artificial es va utilitzar de manera significativa per combatre la desinformació. Plataformes com Newtral, Maldita.es i EFE Verifica van desenvolupar sistemes automatitzats per filtrar i analitzar informació política.

Tot i els avenços, el text assenyala que la implementació de la IA en la verificació de fets encara es troba en una fase inicial. La majoria d’eines actuals es concentren en les primeres etapes del procés, com la detecció d’afirmacions potencialment falses (claim detection) i la seva identificació (claim spotting), però encara queda molt camí per recórrer en aspectes com la verificació final i la creació d’informes detallats (claim matching, claim checking i fact-check reporting).  

Els autors conclouen que, per maximitzar l’eficàcia de la IA en la lluita contra la desinformació, és essencial complementar la tecnologia amb la supervisió humana. També proposen una col·laboració més estreta entre plataformes de verificació, mitjans de comunicació i institucions acadèmiques per desenvolupar eines més sofisticades i eficients.  

Amb el creixement exponencial de la IA i el seu impacte en la comunicació digital, el repte per als verificadors de fets i els investigadors és garantir que aquestes tecnologies s’utilitzin de manera ètica i transparent, evitant biaixos algorítmics i millorant la capacitat de resposta davant la desinformació.

Més informació sobre aquesta publicació aquí.