L’alfabetització mediàtica: una eina clau contra la desinformació a Espanya
El capítol 9 de l’obra, titulat “Media and Information Literacy (MIL): A Resilient Response to the Risk of Misinformation”, escrit per les investigadores Nereida Carrillo Pérez (Universitat Autònoma de Barcelona) i Marta Montagut Calvo (Universitat Rovira i Virgili), presidenta i vicepresidenta de Learn to Check, analitza com l’AMI ha evolucionat per adaptar-se a un context en què la intel·ligència artificial, els algoritmes i les xarxes socials tenen un paper central en la difusió d’informacions falses.
Segons l’estudi, la preocupació per la desinformació ha augmentat de manera considerable en els darrers anys. A Espanya, el Digital News Report 2024 indica que el 70% dels enquestats mostren inquietud sobre la veracitat de la informació que troben en línia, una xifra que ha crescut en sis punts respecte a l’any anterior. Aquesta situació no només genera desconfiança en els mitjans de comunicació, sinó que també pot ser utilitzada com una eina per erosionar la democràcia.
Les investigadores assenyalen que la desinformació s’ha consolidat com una “amenaça híbrida”, és a dir, una estratègia feta servir tant per actors estatals com no estatals per influir en l’opinió pública i desestabilitzar societats. “Els discursos manipulats i les notícies falses no només afecten la percepció de la realitat dels ciutadans, sinó que també tenen conseqüències directes en les decisions polítiques i socials”, expliquen les autores en el capítol.
L’alfabetització mediàtica i informacional va començar sent un camp centrat en l’anàlisi crítica dels mitjans tradicionals (premsa, ràdio i televisió), però amb els canvis tecnològics i la irrupció de les xarxes socials, la seva definició ha evolucionat per incloure noves dimensions. La UNESCO la defineix com un conjunt de competències que permeten a les persones accedir, analitzar i produir informació de manera crítica i ètica.
Dins d’aquestes competències clau, l’estudi en destaca algunes de fonamentals com el pensament crític, la detecció de biaixos, la distinció entre fets i opinions, el coneixement d’algoritmes i plataformes digitals o la participació activa. “L’objectiu final de l’AMI no és només evitar la desinformació, sinó formar una ciutadania activa i informada que pugui participar de manera crítica en la societat”, afirmen Montagut i Carrillo.
L’estudi destaca que, tot i els avenços legislatius, l’aplicació de l’AMI a Espanya ha estat fragmentària i insuficient. Malgrat que la Llei 7/2010 de Comunicació Audiovisual va introduir per primera vegada la importància de l’alfabetització mediàtica en la formació ciutadana, la seva implementació ha quedat en gran part relegada a iniciatives aïllades de professors o entitats periodístiques.
Un exemple d’aquestes iniciatives són projectes com “Premsa a les Escoles”, impulsat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, o Learn to Check, que promou tallers per a joves i docents. També s’han creat programes de verificació i formació a través de fact-checkers com Maldita.es i Verificat, que ofereixen recursos perquè la població aprengui a identificar notícies falses. Tot i això, les investigadores assenyalen que aquestes accions són insuficients sense una estratègia educativa clara i sistemàtica.
El capítol del llibre conclou amb la reflexió que l’alfabetització mediàtica no és només una eina de defensa contra la desinformació, sinó un element fonamental per al bon funcionament de la democràcia. Sense ciutadans formats i crítics, les fake news continuaran sent una arma de manipulació social i política. Per tant, el repte principal per a Espanya és passar d’un model de formació parcial i voluntarista a una estratègia estructural i coordinada que garanteixi que tothom, independentment de la seva edat o nivell educatiu, pugui desenvolupar les competències necessàries per navegar en l’ecosistema informatiu del segle XXI.