Recursos

L’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) és el conjunt de competències necessàries per cercar, avaluar i utilitzar informació de manera crítica i conscient. Les biblioteques escolars són una eina fonamental perquè aquests coneixements arribin als més joves, cada cop més exposats a la desinformació

Quan parlem d’alfabetització mediàtica i informacional (AMI) ens referim al conjunt de competències que necessita una persona per cercar, avaluar i utilitzar de manera crítica la informació que li arriba al seu dia a dia a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. En un món on els ciutadans són constantment bombardejats amb informació, saber discernir entre la que és fiable i la que no, entendre quins són els seus drets com a usuaris d’internet o tenir els coneixements necessaris per utilitzar la tecnologia s’han convertit en sabers indispensables per participar en la vida pública i en els processos democràtics, així com en la presa conscient de decisions sobre la pròpia vida.

No es tracta només de democratitzar les capacitats per a l’ús de la tecnologia i els mitjans de comunicació, sinó d’estimular el pensament crític. Davant la proliferació de la desinformació i els discursos d’odi, la disminució de la confiança en els mitjans de comunicació i en les innovacions digitals –en particular la Intel·ligència Artificial (IA)–, seria un error centrar-se exclusivament en els coneixements tècnics i oblidar els aspectes morals.”A vegades hi ha moltes activitats que diuen que són d’alfabetització mediàtica i no ho són veritablement perquè són més tècniques o pràctiques. Són importants, però no són suficients. Tant se val si treballem amb un diari de paper o amb IA, cal treballar el pensament crític”, afirma Vitor Tomé, expert en alfabetització mediàtica del Consell Europeu i la Comissió Europea.

Però, comptem amb accés suficient a informació fiable? I, encara més important, existeix la conscienciació necessària a les nostres societats sobre la importància de saber accedir a aquesta informació? Aquest debat no és nou, però en els darrers anys -especialment després del triomf electoral de Donald Trump als EUA el 2016 i la pandèmia de la Covid-19 el 2020- s’ha convertit en vital per avaluar la salut de les nostres democràcies. “No estem lluitant únicament contra una epidèmia; estem lluitant contra una infodèmia. Les notícies falses es propaguen amb més rapidesa i facilitat que el mateix virus i són igual de perilloses”, va alertar el gener del 2020 el director de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus.

En resposta a aquestes preocupacions, l’AMI ha esdevingut una eina vital i la seva aplicació s’estén a nivell global. Sense anar més lluny, el darrer mapeig d’iniciatives d’AMI a Iberoamèrica, publicat per la Unesco el 2023, assenyalava l’existència de fins a 52 projectes a tota la regió realitzats per plataformes reguladores del sector audiovisual, organismes públics o organitzacions civils. A part d’aquestes iniciatives, en aquest article ens centrarem en el paper que les biblioteques escolars, com a espai de trobada comunitari i per al coneixement entre els més joves, poden fer com a agents d’AMI.

“Les biblioteques poden oferir recursos didàctics que ensenyin habilitats de recerca i de selecció d’informació. Programar sessions sobre com identificar fonts fiables, analitzar continguts i reconèixer tècniques de manipulació informativa”, sosté Maria Gajas, professora de secundària i experta en biblioteques escolars. “Els bibliotecaris estem formats per això, ens dediquem a gestionar informació”, indica Júlia Baena, experta en biblioteques escolars i professora al màster de Biblioteques escolars i Promoció de la lectura (UAB-UB).

Les biblioteques escolars poden fomentar el pensament crític mitjançant la creació de clubs de lectura, tallers, xerrades… “Tots aquests són espais on els joves poden debatre sobre temes controvertits, analitzar diferents punts de vista i confrontar les seves idees amb la dels altres -explica Gajas-. Aquesta interacció no només els ajuda a desenvolupar les seves capacitats analítiques, sinó que també els anima a qüestionar la informació que consumeixen, aspecte vital a l’era de la desinformació”.

L”Estudi d’alfabetització mediàtica a centres d’Educació Secundària Obligatòria’ publicat pel Ministeri d’Educació el 2023 assenyala que el 55,5% dels adolescents consultats s’informen principalment a través de les xarxes socials i els seus referents mediàtics principals són els influencers. El mateix estudi assenyala que hi ha una gran diferència entre l’autopercepció dels estudiants de secundària a l’hora de distingir el gènere periodístic informatiu i d’opinió i les seves capacitats reals (un 92,1% afirma que és capaç, però un 64,4% confon opinió amb informació). El mateix ocorre amb les notícies falses. Un 58,8% dels adolescents enquestats sosté saber distingir entre una notícia falsa d’una veritable, no obstant, exposats a diversos titulars falsos, un 51,8% va donar per bo un titular que contenia un rumor fals sobre immigració.

Tant Gajas com Baena estan d’acord que per formar els joves a AMI i millorar aquestes dades cal la col·laboració entre les biblioteques escolars i el professorat. “Els mestres són agents clau en el procés d’alfabetització mediàtica, ja que estan en contacte directe amb els estudiants i poden integrar aquestes competències a les seves matèries. La col·laboració entre bibliotecaris i professors pot generar una sinergia poderosa, en què els bibliotecaris aporten la seva experiència en la gestió de la informació i els mestres a la pedagogia. Així, es poden desenvolupar projectes interdisciplinaris que vinculin el currículum acadèmic amb les necessitats d’alfabetització mediàtica”, assegura Gajas.

Tot i això, Baena alerta sobre la necessitat d’una millor formació en AMI per part del professorat durant la carrera, especialment entre “els nascuts amb Google”. “Estan més formats en digitalització, però no en alfabetització informacional”, sosté. “Si tu saps com cercar, com avaluar i com tractar la informació, és molt més fàcil no caure en les trampes de la desinformació. Si l’única manera que tens de buscar és posar-ho a Google…”, lamenta Baena.

“Es diu que la IA serà la solució per a tot, i no, el que serà és un problema més perquè cal aprendre a treballar-hi”, reflexiona Tomé. “Però el pensament crític és això, una cosa pràctica i teòrica alhora. Cal trobar solucions, cal treballar amb les mans a la massa alhora que ho fem amb el cervell. Ser crític és analitzar, avaluar, és reflexionar per construir, no només és dir “jo no estic d’acord””, conclou.