Recursos

La informació és a tot arreu i, de vegades, pot ser difícil jutjar si és precisa o fiable.

Fes servir el mètode ATURA’T, PENSA, VERIFICA per trobar informació precisa i fiable.

1. Atura’t: Llegeix més enllà del titular.
   Els titulars estan pensats per cridar l’atenció, però no expliquen tota la història, igual que una publicació breu a les xarxes socials. Si sona increïble, probablement ho és.
2. Atura’t: No donis per fet que una imatge o fotografia t’està mostrant tota la veritat.
   De vegades, les imatges enganyen. Si una imatge ha estat modificada o “photoshopada”, o simplement treta de context, és fàcil arribar a conclusions equivocades. Pots cercar la imatge per verificar-ne l’origen. Eines com la cerca inversa d’imatges de Google poden ajudar-te a comprovar-ne la veracitat.
3. Atura’t: Que una informació es faci viral o sigui tendència no vol dir que sigui certa.

   La desinformació pot estar dissenyada per provocar una reacció emocional forta i per afavorir que es comparteixi o es cliqui en un moment d’indignació, entusiasme, incredulitat, etc. Les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria fan molt fàcil compartir informació de manera ràpida i a grans grups de persones.

1. Pensa: Pregunta’t quin és l’objectiu de la informació.
   La informació es crea per:
   • informar-nos (notícies)
   • entretenir-nos (sàtira, tires còmiques, vídeos divertits)
   • persuadir-nos (publicitat)

   Fixa’t en l’estil, el to i la font de la informació per ajudar-te a jutjar-ne la fiabilitat o la precisió.

2. Pensa: Considera els teus propis biaixos.
   Pregunta’t si la informació et desafia o simplement coincideix amb les teves opinions. Tendim a creure més fàcilment la informació que confirma allò que ja pensem, fins i tot si sembla poc fiable.
   Formules com els algoritmes poden rastrejar el que llegeixes, veus i escoltes en línia, i generar recomanacions basades en les teves preferències anteriors. Per això, la informació que reps pot estar molt personalitzada i no reflectir necessàriament punts de vista més amplis o diversos.
3. Pensa: Mira si la informació es publica en altres llocs.
   Si no trobes la mateixa informació en altres fonts, potser és perquè és inexacta, poc fiable o està desactualitzada. Això és especialment rellevant si sembla ser un tema actual o una notícia important.

   
   

1. Verifica: Observa bé l’adreça web.
   De vegades, la desinformació es troba en llocs web amb una adreça (URL) molt semblant a la d’un mitjà de comunicació conegut. Potser només hi ha un petit canvi en l’ortografia. Si tens dubtes, ves al lloc real i compara les adreces.
   Si la informació prové d’un lloc web que no coneixes, busca una secció “Sobre nosaltres” per saber qui hi ha darrere i per què poden tenir aquesta informació.
2. Verifica: Revisa els detalls per comprovar la precisió.
   Les dates tenen sentit? Es fa referència a experts anònims? Hi ha enllaços visibles a les fonts de l’autor? La informació que prové de fonts fiables i de confiança sol estar ben escrita. Així que, vigila amb faltes d’ortografia o frases estranyes.
3. Verifica: Demana opinió a un expert.
   A vegades, tots tenim dificultats per saber si una informació és precisa i fiable. Per això, si tens dubtes, investiga. Consulta una segona opinió. La Xarxa Internacional de Verificació de Fets (IFCN, en anglès) fa seguiment de les tendències en verificació, ofereix recursos als verificadors i contribueix al debat públic amb un Codi de Principis com a guia.

   
   
   

El “Taller en una caixa” de Be Media Smart és un recurs gratuït dissenyat per oferir a mestres, bibliotecaris, líders comunitaris i altres educadors tot el necessari per impartir un taller comunitari on els participants puguin aprendre a interactuar amb continguts digitals, així com reflexionar sobre la desinformació i el seu impacte en la societat.

El “Taller en una caixa” inclou diapositives, instruccions, notes i materials de suport per ajudar els facilitadors d’aprenentatge a oferir una experiència educativa eficaç a persones de diferents edats i perfils sobre com gestionar la informació a l’era digital. Tot el material és gratuït i es pot consultar en línia amb explicacions sobre com utilitzar-lo.

Tots els elements següents estan disponibles per descarregar gratuïtament i poden ser utilitzats per qualsevol persona que vulgui impartir un taller d’alfabetització mediàtica:

• Marc pedagògic: És el full de ruta de tota la formació. Defineix la filosofia educativa, l’enfocament pedagògic i la justificació de l’experiència d’aprenentatge. Els formadors haurien de començar aquí per familiaritzar-se amb els objectius i els principis del taller, entenent no només el “com” sinó també el “per què” del contingut i les activitats.

• Presentacions (diapositives): Disponibles en un arxiu separat, serveixen com a suport visual principal durant les sessions. Dissenyades per ser interactives i atractives, resumeixen la informació clau, destaquen els punts essencials i faciliten les activitats pràctiques, especialment les discussions en grup. Els facilitadors les han d’utilitzar de manera constant per mantenir un fil conductor clar.

• Presentacions amb descripció: Aquest document detalla totes les etapes i activitats del taller. Inclou el contingut, les instruccions, els recursos i la durada de cada activitat. Els facilitadors l’han d’utilitzar com a guia per impartir el taller i dinamitzar les activitats de grup.

• Material per als participants (handout): S’ha d’imprimir i repartir a cada participant abans de l’activitat final del taller (o compartir en format digital).

• Recursos per als facilitadors: Proporciona materials addicionals, descripcions i referències sobre els temes tractats al taller.