Transparència i IA en el Fact-Checking: Nous reptes ètics per a les plataformes espanyoles

L’ús de la intel·ligència artificial (IA) en la verificació de fets és cada cop més habitual, però com afecta això la transparència de les plataformes de fact-checking? Un estudi recent, publicat a Communication & Society pels investigadors de la Universitat Pompeu Fabra Roger Cuartielles, secretari i formador de Learn to Check, Marcel Mauri-Ríos i Ruth Rodríguez-Martínez, analitza com les organitzacions espanyoles de verificació de fets estan integrant la IA en els seus processos i els desafiaments ètics que això comporta.
Publicat per Roger Cuartielles, Marcel Mauri-Ríos i Ruth Rodríguez-Martínez / Publicat a: Communication & Society | 27.08.2026

L’adopció de la IA en la verificació de fets ha crescut en els darrers anys, especialment amb l’ús d’eines com el processament de llenguatge natural, la detecció de continguts manipulats o el monitoratge automatitzat de xarxes socials. Plataformes com Newtral, Maldita.es, EFE Verifica, AFP Factual España i VerificaRTVE utilitzen IA per detectar desinformació, identificar imatges alterades o agilitzar la transcripció de declaracions polítiques.  

No obstant això, l’estudi revela que, tot i que els professionals consideren la transparència essencial per a la credibilitat del sector, la menció explícita de la IA en les publicacions de fact-checking és mínima. Tot i que aquestes plataformes reconeixen que la IA forma part del seu procés de verificació, sovint no especifiquen quines eines utilitzen ni en quin grau intervenen en la detecció de desinformació. Això genera un buit informatiu, ja que l’anàlisi dels llocs web de les plataformes mostra que les mencions a la IA són escasses o inexistents.

A més, l’estudi posa en relleu la manca de directrius clares sobre la transparència en l’ús de la IA en el fact-checking. No existeix un protocol estandarditzat per informar el públic sobre el paper de la IA en aquests processos, fet que genera dubtes sobre la seva aplicació i la possible manca de supervisió humana en determinades tasques. Organitzacions com la International Fact-Checking Network (IFCN) encara no han establert normes concretes en aquest àmbit, deixant a cada plataforma la decisió de com comunicar-ho.

Les conclusions de la recerca apunten a la necessitat d’establir protocols i bones pràctiques que regulin la transparència en l’ús de la IA dins el sector. D’aquesta manera, es podria mantenir la confiança del públic i garantir una aplicació ètica d’aquestes tecnologies. L’estudi obre una nova línia de debat sobre el futur de la verificació de fets en l’era de la IA i la importància d’una transparència efectiva per mantenir la credibilitat de les plataformes.

Per llegir l’article complet i accedir als resultats detallats, consulta’l aquí.

No hi ha comentaris

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Acepto la política de privacidad y el aviso legal