Recursos

Ja hem sentit parlar d’alguns termes vinculats a la desinformació com deepfake, fake news, misinformation, bots, fact-checking, tots aquests recollits en el nostre glossari de la desinformació. Però les formes, tàctiques i estratègies de la desinformació evolucionen amb rapidesa i dotar-se de paraules noves per descriure-les és imprescindible. Sabeu a què es refereixen el firehosing, el catfishing o l’atac papallona? En aquest article, recopilem conceptes sobre desinformació que potser encara desconeixes però que t’afecten i influeixen en la teva percepció de la realitat.

Molts dels conceptes que aquí es descriuen formen part dels «Treballs del Fòrum contra les campanyes de desinformació», del Departament de Seguretat Nacional. Experts i expertes de diverses universitats espanyoles han contribuït a aquest exhaustiu glossari amb 125 termes clau que permeten comprendre i combatre millor les estratègies de manipulació informativa. Aquesta iniciativa cerca millorar l’alfabetització mediàtica de periodistes, plataformes digitals, investigadors i ciutadans. Entre els autors i col·laboradors del document, figuren Ramón Salaverria Aliaga, catedràtic a la Universitat de Navarra; Astrid Wagner, científica titular de l’Institut de Filosofia del CSIC a Madrid; Beatriz Marín García, analista de dades a European External Action Service (EEAS) o Virginia Martín Jiménez, professora titular a la Universitat de Valladolid (UVA), entre d’altres.

Conèixer aquests termes t’ajudarà a entendre millor els secrets de les campanyes desinformatives que circulen a les xarxes, a detectar-les amb més facilitat i, amb una mica de sort, esquivar-ne els efectes.

Aquest terme fa referència a l’acció de retirar, limitar, bloquejar o privar deliberadament de l’accés a plataformes en línia a individus, grups o organitzacions que infringeixen polítiques d’ús. És una mesura vinculada a la moderació de continguts i cerca reduir la propagació i impacte de la desinformació o discursos nocius. Per exemple, una xarxa social com a X (abans Twitter) suspèn permanentment el compte d’un usuari que difon teories conspiratives i discursos d’odi violant les seves normes comunitàries, com va ocórrer amb el president dels Estats Units, Donald Trump, després de l’assalt al Capitoli en 2021.

És una fal·làcia que consisteix a seleccionar únicament les dades o evidències que donen suport a una determinada postura, descartant les que la contradiuen. És una forma de manipulació informativa basada en el biaix de confirmació. Per exemple, per a la negació de la utilitat de les vacunes, podríem trobar un article que afirmi que les vacunes no són efectives i que només mostri un estudi aïllat amb resultats negatius, ignorant desenes de recerques que proven la seva eficàcia.

Aquest és un terme importat del neologisme anglès factoid. Correspon a una creença popular sense base factual. Una afirmació o dada falsa, imprecís o trivial que, després de repetir-se moltes vegades en diferents mitjans, acaba per acceptar-se com si fos cert. Un exemple d’això seria la següent frase “Només usem el 10% del nostre cervell”. Aquesta frase, repetida en mitjans, pel·lícules i xarxes, no té base científica, però moltes persones creuen que és veritat.

És una tècnica que consisteix a llançar grans volums d’informació falsa o enganyosa de manera ràpida i contínua, amb la finalitat d’aclaparar al públic i impedir la verificació dels fets, donada la quantitat d’informació errònia que enfosqueix la informació veraç.

Aquesta pràctica consisteix en la creació de perfils falsos en xarxes per a enganyar emocionalment a algú. Actualment, això sol passar en aplicacions de cites o per xarxes socials, on una persona es fa passar per una altra per a enamorar a algú i després demanar-li diners.

Aquest terme anglès fa referència a una tècnica similar al astroturfing, però amb un enfocament distint: en lloc de donar suport a uns certs aspectes o grups, s’utilitza per a infiltrar-se, dividir i desactivar comunitats, campanyes i grups ja existents. Aquesta infiltració, tant en xarxes socials com en la vida real, és realitzada per impostors o trols que introdueixen enganys i desinformació per a provocar conflictes interns. Una vegada dins, s’identifiquen i exploten les diferències i prejudicis del grup, introduint confusió i desacreditant-lo des de dins. El terme va ser proposat per Patrick Ryan en 2017, inspirat en el comportament de les papallones que canvien els seus patrons d’aleteig per a confondre als seus depredadors.

És una tàctica que respon a una crítica desviant l’atenció amb una contraacusació, la qual cosa seria un “I tu què?” en una discussió. Per exemple, davant una denúncia de corrupció, algú respon: “Bé, però el partit contrari també va robar”.

Aquesta expressió es defineix com saturar a les persones amb informació (real i falsa) fins que perdin la capacitat de distingir el veraç. Un exemple d’això es podria veure en una crisi política, en la qual es publiquen desenes de versions dels fets fins que ningú sap en què creure.

És un espai (generalment digital) on només es comparteixen idees, creences o dades que reforcen una mateixa visió del món, sense exposició a opinions contràries. La informació, sigui veritable o falsa, circula i es difon sense ser qüestionada. Per exemple, un grup de Facebook antivacunes on tots els usuaris publiquen i comparteixen contingut que nega l’eficàcia de les vacunes, sense acceptar evidència científica externa.

Això consisteix en una estratègia de manipulació en la qual es fa dubtar a una persona sobre la seva pròpia percepció de la realitat, fent-li creure que està equivocada o confosa. Aquesta tècnica s’utilitza amb la finalitat de manipular i controlar a aquesta persona. Un exemple d’això podria ser un compte en xarxes socials, on es publiquen notícies falses i, quan altres usuaris ho assenyalen, responen dient que “ells estan bojos” o que “això mai es va publicar”, negant l’evidència encara que estigui documentada.

Es tracta d’una tècnica de desinformació que cerca manipular la intel·ligència artificial generativa per aconseguir que proporcioni informació falsa com si fos fiable. Consisteix a inundar internet amb grans quantitats de contingut desinformador, publicat a moltes pàgines web, idiomes i llocs diferents. L’objectiu és augmentar les possibilitats que aquests continguts siguin incorporats a les dades amb què s’entrenen els grans models de llenguatge (large language models o LLM), que són la base de moltes eines d’IA generativa. D’aquesta manera, una xarxa de desinformació pot aconseguir que les seves afirmacions formin part de les dades d’entrenament d’un model i que, posteriorment, les pugui reproduir com a resposta a les preguntes o prompts (instruccions de text) dels usuaris. La plataforma d’avaluació de fiabilitat NewsGuard i Viginum, agència del govern francès que monitoritza campanyes de desinformació estrangeres, han denunciat que la xarxa prorrussa Pravda va utilitzar amb èxit aquesta tècnica per introduir informació errònia relacionada amb la guerra d’Ucraïna a diversos sistemes d’IA occidentals. Aquesta és una de les moltes raons per les quals la IA generativa no s’ha de considerar una font d’informació fiable per si mateixa: les respostes poden contenir errors o informació falsa, per la qual cosa és important contrastar-les sempre amb fonts fiables i independents.