Què són i com treballen els verificadors
En el pol oposat dels conceptes desinformació o fake news es troben les paraules verificació o fact-checking. Encara que la verificació d’informació forma part del treball quotidià d’un/a periodista, en els temps de la infodèmia ha sorgit un nou tipus de professionals dedicats a comprovar la veracitat de la informació que circula en mitjans de comunicació, xarxes socials i altres plataformes digitals: els verificadors o fact-checkers. El seu objectiu principal és identificar errors, imprecisions, mitges veritats o continguts falsos, i oferir a la ciutadania informació contrastada i contextualitzada i explicant de manera transparent quin ha estat el seu procés de recerca.
A diferència de la verificació interna que realitzen els periodistes abans de publicar una notícia, els fact-checkers se centren en la revisió externa. Això significa que analitzen declaracions polítiques, continguts virals o qualsevol informació difosa públicament que pugui generar confusió o engany. El seu treball permet aclarir el que és cert, la qual cosa és parcialment veritable i el que és fals, aportant context i matisos que moltes vegades es perden en la informació periodística.
Com treballen els fact-checkers?
La labor dels fact-checkers segueix metodologies rigoroses. Primer, seleccionen els missatges a verificar segons la seva rellevància, l’abast que han tingut i la importància de la font que els ha difós. Després, consulten fonts fiables i contrastades, que poden ser registres oficials, bases de dades, experts… assegurant la transparència i traçabilitat de la informació utilitzada, que posteriorment exposen en els seus articles de verificació. En alguns casos, també contacten amb la persona autora de l’afirmació per a oferir-li la possibilitat de matisar o corregir les seves dades abans de publicar la peça.
Una vegada completada la comprovació, els resultats es difonen en diferents formats per a arribar a diferents públics. Els fact-checkers publiquen articles en els seus webs, infografies, vídeos, pòdcasts o continguts interactius en xarxes socials. Utilitzen un llenguatge explicatiu per a contextualitzar la informació i aclarir dubtes, evitant limitar-se a un veredicte binari de “veritable” o “fals”. Això és especialment útil enfront de les mitges veritats i les afirmacions enganyoses que combinen fets certs amb manipulacions subtils.
Qui verifica al verificador?
I per què hauria de fiar-me del que diuen? A nivell global, existeixen xarxes i organitzacions que agrupen els fact-checkers i estableixen estàndards de qualitat. La International Fact-Checking Network (IFCN) i la European Fact-Checking Standards Network (EFCSN) defineixen codis de transparència, imparcialitat i bones pràctiques, i auditen periòdicament a les entitats adherides. Una espècie de ‘revisió entre parells’ com les que s’usen en les revistes científiques. Aquestes normes busquen garantir que les verificacions es realitzin de manera independent, plural i ètica.
En el cas de l’Estat espanyol, la majoria d’organitzacions de fact-checking que existeixen actualment formen part tant de la IFCN com de la EFCSN. És el cas de Newtral, Maldita.es, EFE Verifica, Verificat, Infoveritas i AFP, que inclou la versió espanyola en la matriu francesa. L’única entitat de verificació que no forma part d’aquestes dues organitzacions és VerificaRTVE que, en formar part d’una corporació pública, fins ara no ha volgut unir-se a iniciatives i organitzacions com la IFCN o la EFCSN, que sorgeixen de la iniciativa privada i fan pagar quotes als seus membres per a formar part i obtenir les acreditacions de qualitat.
Quins reptes té avui el fact-checking?
Encara que el fact-checking està cada vegada més estès, enfronta uns certs desafiaments. La sostenibilitat econòmica, la protecció enfront de l’assetjament en xarxes i la necessitat d’ampliar la seva audiència són algunes de les qüestions que aquestes organitzacions han d’afrontar.
La labor dels verificadors és clau per a garantir informació fiable, transparència i responsabilitat en la comunicació, reforçant així la democràcia i el dret de les persones a accedir a informació veraç.
