Per a ajudar al nostre esperit crític, existeixen algunes eines i fonts d’informació per a detectar notícies falses que poden ser de gran utilitat

L’eina més important per a detectar desinformació no és una altra que el nostre esperit crític. Davant l’allau d’informació que ens arriba diàriament, hauríem d’actuar sempre amb cautela i ser conscients que la informació falsa es propaga amb molta més facilitat que la veritable i, a posteriori, el mal és molt més difícil de reparar. Per tant, mantenir-se en alerta i no creure’ns tot el que ens arriba, especialment si sona massa espectacular, escandalós o emocional, és el primer passo a seguir.

Per a entrenar l’ull i millorar la teva capacitat de detecció de mentides, en Learn to Check hem desenvolupat el mètode PANTERA, un acrònim que et donarà les claus per a saber en què has de fixar-te i quins són els senyals que han de despertar les teves alarmes davant una informació sospitosa. Aprèn a caçar desinformació com un veritable depredador!

No obstant això, per a ajudar al nostre esperit crític, existeixen algunes eines i fonts d’informació per a detectar notícies falses que poden ser de gran utilitat:

Un pas inicial que pot ser fàcil i ràpid per a començar a verificar si una informació és falsa seria buscar-la en Google o en la nostra plataforma de cerca favorita. Els resultats ens ajudaran a saber qui i on estan parlant de l’assumpte (si és que algú està parlant d’ell). Això ens pot fer una primera impressió sobre la fiabilitat de la informació. No és el mateix que la trobem publicada per un usuari anònim en un fòrum de cotxes que en la pàgina web de l’enciclopèdia britànica, no? De fet, en el cas de Google, si el cercador detecta que busques una notícia que ha estat verificada per una web de verificació de dades, t’oferirà aquests enllaços com a resultat destacat. Consultar pàgines webs com Wikipedia pot resultar útil també com a primer pas en la teva recerca sobre la fiabilitat d’una informació. Però cura! Els cercadors o enciclopèdies d’edició oberta no són infal·libles i no podem considerar que les seves respostes siguin sempre correctes. L’ideal seria utilitzar-los com un pas inicial per a fer-nos una primera idea. Per a verificar amb major fiabilitat, Continua llegint!

Existeixen organitzacions formades per professionals de la informació que es dediquen en exclusiva a verificar la informació per tu. No sols això, si no que t’expliquen pas a pas i amb molta transparència com han conclòs i quines eines han utilitzat per a considerar si una informació és falsa, veritable o sense dades suficients per a poder concloure res. Encara que existeixen uns altres, alguns dels verificadors en castellà més rellevants i de major prestigi són Maldita, Newtral, EFE Verifica, VerificaRTVE, Verificat, Infoveritas o AFP Factual.

Més fàcil encara. Google ha dissenyat un cercador dedicat exclusivament a faules. En ell apareixen les últimes notícies publicades en les webs de verificació. De manera que, si hi ha alguna informació que volem verificar, l’única cosa que hem de fer és posar en la barra de cerca les paraules claus i donar-li a intro. En uns segons ens apareixeran els resultats i podrem comprovar si aquesta informació ha estat verificada o no, quin verificador ha treballat en ella i pots accedir a l’enllaç del seu desmentiment o peça sobre aquell contingut. Pots triar en quin idioma vols buscar la informació i també ofereix l’opció de pujar una fotografia o imatge i buscar fact-checks o desmentiments associats a aquella foto.

Benvinguts a l’arxiu general d’internet. Aquesta web pertany a  Internet Arxivi, una organització no lucrativa dedicada a la preservació d’arxius digitals, conté tot (o gairebé tot) el publicat en internet des de 1996. Aquesta gegantesca hemeroteca del món digital ens permet buscar contingut eliminat, determinar la veracitat de captures de pantalla, detectar si s’han produït canvis sense advertiment en continguts sensibles com un programa electoral o un altre tipus d’informació. A més, si tens curiositat, també pots veure com ha canviat el disseny de les webs al llarg del temps. Com funciona? És molt senzill: has de posar l’enllaç que desitgis examinar en la caixa superior, on diu “entra la URL” i t’apareixerà una línia del temps de tots els anys en què han arxivat aquest contingut. Has de seleccionar any, mes, dia i hora i allà podràs veure com era aquesta web llavors i seguir amb les teves perquisicions per a determinar la veracitat d’una informació. Les pàgines web i les publicacions en les xarxes socials es poden modificar o eliminar, per la qual cosa visitar Wayback Machine i consultar el contingut original ens pot ajudar a detectar contingut fals. A més, també resulta molt útil per a recuperar contingut d’enllaços que estan trencats: podem anar a la data en què aquest contingut estava disponible i recuperar-lo allí.