Recursos

La informació falsa i enganyosa evoluciona i canvia les seves formes i estratègies constantment. En aquest glossari, recollim alguns dels seus principals formats i estratègies. Podeu utilitzar aquest llistat com a guia per no caure en les trampes de la desinformació.

La desinformació té multitud de formes i utilitza un seguit d’estratègies per assolir el seu principal objectiu: crear un clima de confusió tan gran que els ciutadans no sàpiguen distingir què és real de què és inventat i acabin desconfiant absolutament de tot. Una societat confusa sempre és més manipulable. Aquesta recopilació alerta i permet identificar els principals formats i estratègies de la desinformació:

L’humor no és desinformació. Però, a vegades, es produeixen equívocs quan algú no reconeix un diari satíric, un compte satírica a les xarxes socials o no identifica un meme. Per això, és important avaluar correctament la font d’informació. Per exemple, en un exercici que també es podria qualificar de negligència periodística, el 2020 el diari Faro de Vigo va donar credibilitat a unes frases que El Mundo Today atribuïa a Corinna Larsen sobre el rei emèrit, sense comprovar prèviament si es tractava d’un contingut satíric. Un altre cas sonat va tenir com a protagonista el fundador de Wikileaks, Julian Assange, que el 2017 tampoc no va captar l’humor de la web satírica i va creure que estava sent atacat pel diari El Mundo.

Aquesta és una de les pràctiques més comunes a l’hora de fabricar desinformació. Consisteix a utilitzar informació o fets reals del passat i tornar-los a posar en circulació com si haguessin tingut lloc en un altre lloc o en el present, cosa que canvia completament el seu significat. Aquesta és una tàctica habitual en les guerres de propaganda que acompanyen els conflictes bèl·lics, com en la invasió russa d’Ucraïna o la guerra d’Israel a Gaza. També en les guerres culturals. Per exemple, després de les eleccions legislatives franceses del passat 30 de juny, en què va guanyar el bloc d’esquerres davant de l’extrema dreta, va circular per les xarxes un vídeo d’una multitud onejant banderes de Palestina, afirmant que es tractava d’una celebració pels resultats electorals. No era cert. En realitat, aquestes imatges corresponien a una manifestació en suport al poble palestí celebrada a Lió l’1 de juny, gairebé un mes abans.

Aquest tipus de desinformació es basa principalment en la suplantació d’identitat. Es caracteritza per utilitzar de manera indeguda el nom o la identitat d’una font legítima per donar credibilitat a una informació falsa. Per exemple, quan es creen pàgines web, perfils a xarxes socials o correus electrònics que semblen provenir d’institucions, mitjans de comunicació o figures públiques, però que en realitat són falsos. Aquest tipus de contingut aprofita la confiança que la gent diposita en les fonts reals per augmentar la seva capacitat de penetració en la societat. Un exemple podria ser la xarxa de webs russes que es dedicava a clonar pàgines de mitjans de comunicació europeus per difondre desinformació i propaganda a favor de Rússia en relació amb la guerra a Ucraïna. Una investigació publicada el 2022 va destapar que desenes de webs russes suplantaven mitjans de comunicació de països com el Regne Unit, Itàlia, França i sobretot Alemanya per difondre falsedats a favor de Rússia, presentant Ucraïna com un estat fallit, corrupte i controlat per nazis. Aquesta campanya de clonació va rebre el nom de «Doppelganger«, que en alemany significa «germà fantasma». Però el contingut impostor pot ser tan fàcil de crear com canviar el titular d’una notícia manipulant una imatge. És el que va passar al setembre de 2023, quan un titular amb tints xenòfobs sobre Lamine Yamal va circular per les xarxes com si fos de Marca. En realitat, el titular original de la notícia era: “Lamine Yamal fa història i ja és el més jove en jugar i marcar amb Espanya!”.

Quan s’altera informació o imatges per canviar-ne el significat o el context. Aquesta pràctica també es podria anomenar l’efecte photoshop, ja que es fan retocs al contingut original, que pot ser tant vídeo com fotografies, àudios o text, amb la intenció d’alterar el seu sentit original i posar-lo al servei de la mentida. És un tipus de desinformació que barreja fets reals amb falsificacions, fet que la fa més difícil de detectar. Un exemple recent és el que va ocórrer al novembre de 2023, poc després de l’inici de la guerra d’Israel a Gaza, quan van circular per les xarxes socials fotografies del futbolista argentí Lionel Messi mostrant, en unes, una bandera de Palestina, i en altres, una d’Israel. Ambdues imatges havien estat manipulades. En realitat, les originals formaven part d’una campanya publicitària en què havia participat el jugador.

Es tracta d’informació que utilitza dades reals però les presenta de manera esbiaixada o fora de context, amb l’objectiu de confondre l’audiència. Aquesta estratègia es pot dur a terme presentant fets amb titulars poc precisos, retallant fotografies i vídeos per mostrar perspectives esbiaixades, o també amb dades. Una estadística verdadera pot presentar-se de manera que sembli donar suport a una conclusió incorrecta, o es poden correlacionar dades verdaderes de manera espúria. Aquest tipus de contingut pot ser més difícil de detectar perquè sovint barreja informació verdadera amb elements falsos o descontextualitzats. Per exemple, durant la pandèmia es va fer viral un vídeo en què es veia com algú posava una gota de suc de taronja sobre un test d’antígens, que posteriorment donava un resultat positiu de Covid-19. El vídeo anava acompanyat d’un text que deia que «senyora taronja quedava confinada durant 7 dies», fent entendre que, si una taronja podia tenir la Covid-19, era perquè tot era una farsa. El que no es deia al vídeo és que, si al test d’antígens apareixia un positiu, era perquè l’acidesa del suc de taronja alterava el funcionament del detector i el feia inservible. Per tant, es tractava d’un fals positiu, però aquesta part de la història s’havia omès.

Aquest tipus de desinformació és completament inventada, sense cap connexió amb la realitat. A diferència del contingut manipulat, que parteix de quelcom real i ho distorsiona, el contingut fabricat és 100% fals, encara que pot resultar creïble si està ben elaborat. Per exemple, el 2019 va circular una portada falsa on es deia que l’activista mediambiental Greta Thunberg era una de les més ben pagades del món. La suposada revista que publicava aquesta informació es deia People with money, un mitjà inexistent. L’origen d’aquesta desinformació es remunta a la pàgina Mediamass, un lloc web que es defineix com a satíric i que, segons algunes agències de verificació, és on es va detectar la primera aparició de la portada falsa.

Es tracta d’una tecnologia basada en intel·ligència artificial que permet crear, a partir de contingut real, vídeos, imatges o àudios en què sembla que una persona està dient o fent alguna cosa que en realitat mai no va fer. Les deepfakes s’utilitzen per fer muntatges extremadament realistes, cosa que pot resultar en la difusió de desinformació o en la manipulació de l’opinió pública. Hi ha deepfakes de personalitats com Lola Flores o Luis Aragonés que s’han fet servir amb consentiment per elaborar campanyes de publicitat, i també al cinema per crear una versió més jove d’Indiana Jones. Tanmateix, en altres casos, les deepfakes també s’han utilitzat per denigrar personalitats, com a part de campanyes per generar corrents d’opinió i fins i tot per alimentar el món de la pornografia.

Aquesta tècnica consisteix en l’accés no autoritzat a sistemes informàtics o comptes personals. Els hackers poden robar, alterar o utilitzar informació de manera indeguda. També pot utilitzar-se per a la difusió de desinformació o per suplantar identitats i generar confusió. A l’abril de 2013, pirates informàtics partidaris del dictador sirià Bashar al-Àssad van aconseguir prendre el control del compte de Twitter de l’agència de notícies nord-americana AP i publicar un tuit en què s’alertava que s’havien registrat dues explosions a la Casa Blanca i que l’aleshores president Barack Obama havia resultat ferit. La notícia falsa va provocar la caiguda de la borsa de Wall Street durant uns minuts.

Aquesta estratègia de desinformació es produeix quan hi ha una incompatibilitat entre diferents elements d’un contingut, com poden ser els titulars, els subtítols, les imatges i la resta del cos de la informació. Durant la pandèmia, la connexió falsa va ser una estratègia desinformativa habitual. Per exemple, Informativos Telecinco va publicar una notícia amb el següent titular: «Una infermera es desmaia en directe després de rebre la vacuna de la covid: «Ho sento, em sento una mica marejada». El titular vinculava directament la vacuna de la covid amb el desmai, però en el cos de la notícia s’explicava que els desmais són normals i que moltes persones solen tenir-ne després de rebre injeccions o durant les extraccions. En un context de sobreabundància informativa com l’actual, la pràctica de la connexió falsa és especialment perillosa per a la desinformació, ja que els titulars han deixat de ser el primer nivell de lectura d’un contingut per convertir-se, en nombroses ocasions, en l’únic nivell de lectura.

Es tracta d’un tipus de connexió falsa que en la que s’utilitzen titulars o fotografíes curioses per cridar l’atenció i aconseguir que es faci clic a un enllaç. Encara que el clickbait no sempre és desinformació, sol ser enganyós i contrari al codi deontològic del periodisme, ja que el titular no conté els elements més importants de la notícia sinó que els amaga; el contingut de l’article o de l’enllaç sol ser de poca rellevància o qualitat, i la informació no sol correspondre amb la promesa del titular. El clickbait aprofita la curiositat humana amb l’únic objectiu de guanyar audiència i pot contribuir a la propagació d’informació sensacionalista o falsa.

Els mitjans de comunicació no són infal·libles i els periodistes cometent errors a l’hora de cobrir notícies. Encara que no són intencionals, els errors periodístics poden danyar la credibilitat dels mitjans i contribuir a la desinformació si no es corregeixen adequadament. Un exemple és el que li va passar al diari El País el 2013, quan va publicar a portada una imatge d’un home intubat assegurant que es tractava de l’aleshores president de Veneçuela, Hugo Chávez, que es trobava a Cuba greument malalt de càncer. Va resultar ser una imatge d’un altre home captada d’un vídeo que s’havia penjat a YouTube el 2008. El diari es va veure obligat a retirar les edicions impreses, esborrar la notícia del seu web i publicar una rectificació.

Es tracta d’una forma de propaganda que es camufla amb humor o sàtira. S’utilitza per promoure idees o creences polítiques, socials o culturals, però ho fa de manera indirecta, a través de bromes o memes. Així, aconsegueix arribar a una audiència més àmplia, i a causa del to lleuger o divertit, les persones no sempre es donen compte que estan sent influenciades. La hahaganda pot ser una eina poderosa perquè redueix les barreres crítiques i fa que les persones comparteixin el contingut sense reflexionar massa.

Són tres tipus d’estafes digitals que busquen robar informació personal. El phishing succeeix principalment a través de correus electrònics o pàgines web falses que imiten llocs legítims, com bancs o serveis en línia, per obtenir contrasenyes, números de targetes de crèdit o altres dades sensibles. El smishing és similar al phishing, però es realitza a través de missatges de text (SMS). El missatge sol contenir un enllaç o demanar informació personal sota un pretext fals. El vishing és una estafa que es realitza mitjançant trucades telefòniques. Els estafadors es fan passar per institucions legítimes (bancs, governs, etc.) per obtenir informació personal o financera. Les persones d’edat avançada, per falta de coneixements d’alfabetització, són, en molts casos, el col·lectiu més vulnerable a aquest tipus d’estafes. Davant qualsevol dubte, hi ha pàgines web com VirusTotal o URLVoid que permeten escanejar un enllaç per saber si pot ser fraudulent. També existeixen altres recursos com, per exemple, Browserling, que permet executar l’enllaç externament amb l’objectiu de veure quina afectació pot tenir obrir el domini. En fer-ho externament, el sistema queda protegit i no rep efecte maliciós.

Són creences o explicacions alternatives que suggereixen que un grup poderós o secret està darrere de certs esdeveniments o situacions, generalment de manera malintencionada. Les teories de la conspiració sovint no estan basades en proves reals, però es difonen ràpidament, especialment a internet, perquè apel·len a les emocions i la desconfiança cap a les institucions.

En les línies superiors, hem llistat els formats de la desinformació. Però existeixen moltes altres formes i estratègies. Aquests mecanismes es troben en constant evolució i intenten passar desapercebuts, però entre els més populars hi ha l’ús de bots (comptes automatitzats) i trolls (usuaris reals) a les xarxes socials. Es tracta de grups organitzats i finançats per actors polítics, empreses o entitats amb interessos específics que coordinen la difusió de desinformació o manipulen converses a la xarxa per influir en l’opinió pública. També hi ha tertulians que apareixen als mitjans de comunicació o influencers que s’aprofiten del seu altaveu per disseminar desinformació de tot tipus, ja sigui per lucrar-se o per convicció ideològica. La compra de mitjans perquè serveixin als teus interessos també és una pràctica comuna. Se sap que Rússia ha desplegat una estratègia d’adquisició o influència indirecta sobre mitjans locals en diferents països del món per difondre narratives favorables als seus interessos camuflades de notícies legítimes. Al setembre de 2024, el Departament de Justícia dels Estats Units va acusar Tenet Media, una agència d’influencers polítics d’extrema dreta, de rebre finançament de Moscou per difondre «propaganda i desinformació». Els canals de notícies finançats pel Kremlin, RT i Sputnik, tenen grans audiències per tota Amèrica Llatina i Àfrica.

Una altra estratègia comuna són els atacs contra els verificadors que es dediquen a assenyalar la desinformació. Una de les més recents, dirigida des de Rússia, ha estat l’anomenada ‘Operació Matrioska’. Al maig de 2024 es va destapar que una estratègia coordinada portava mesos intentant manipular l’activitat de grans mitjans de comunicació i equips especialitzats en la lluita contra la desinformació amb falsos avisos sobre enganys a les xarxes socials i peticions d’investigació amb l’objectiu de desviar la seva atenció i fer-los perdre temps.