Les teories de la conspiració sorgeixen i s’expandeixen en moments d’incertesa i juguen amb les nostres pors per treure’n un rèdit personal, econòmic o polític.

Les teories de la conspiració intenten donar sentit a circumstàncies o fenòmens concrets a través de raonaments senzills. Aquestes explicacions solen seguir el mateix patró: Existeix un grup amb poder que conspira en secret per aconseguir un benefici personal a costa de perjudicar un col·lectiu. Tot i que creure en teories de la conspiració no és necessàriament dolent —al llarg de la història, algunes d’elles s’ha pogut comprovar que són certes—, sovint es tracta d’idees fàcilment refutables amb dades, tergiversacions, descontextualitzacions o, directament, invencions fantasioses.

La proliferació d’aquestes idees conspiranoiques no és un fenomen nou; al llarg de la història han existit teories de la conspiració —com l’antisemitisme o la caça de bruixes— i han estat invocades per líders populistes per manipular les seves audiències —des de Robespierre fins a Hitler o Stalin, passant per molts dels líders de l’extrema dreta actual.

Tanmateix, internet i les xarxes socials han multiplicat exponencialment la rapidesa amb què es difonen, cosa que fa que més població entri en contacte amb aquestes idees de manera molt més habitual, facilitant que acabin considerant-se com a creïbles. A més, la xarxa facilita la connexió entre persones que comparteixen aquest tipus d’idees, la qual cosa afavoreix la creació de xarxes conspiranoiques que reforcen les seves conviccions.

Es podria pensar que creure que la Terra és plana o que l’home mai va arribar a la Lluna no fa mal a ningú. Però la cosa canvia quan surt a la llum que els supremacistes blancs Anders Breivik (que va assassinar 77 persones a Noruega el 2011) o Brenton Tarrant (55 morts a Nova Zelanda el 2019) eren seguidors de la teoria ultradretana del gran reemplaçament, que sosté que les elits afavoreixen una substitució de la població autòctona per persones migrants. O que, segons una investigació publicada pel CIS a l’octubre de 2024, aproximadament el 30% de la població espanyola accepta algun tipus de teoria conspirativa vinculada a la pandèmia de la COVID-19. Una desconfiança que ha creat una “finestra d’oportunitat” per a la promoció d’altres teories preexistents, segons el mateix estudi.

Segons dades de desembre de 2023 publicades per YouGov, la majoria dels nord-americans (el 54%) creu que Lee Harvey Oswald definitivament o probablement no va actuar sol en l’assassinat de John F. Kennedy el 1963. Un 41% creu que no importa qui guanyi les eleccions, ja que existeix un grup poderós a l’ombra que controla el món i els esdeveniments. Un 31% creu que Barack Obama no va néixer als Estats Units i un 29% creu que les màquines de votació estaven programades per canviar els vots en les eleccions de 2020. D’altra banda, un 20% creu que el govern utilitza les vacunes contra la COVID-19 per implantar microxips o que el govern va estar darrere dels atemptats de l’11-S, i un 18% creu que l’home mai va arribar a la Lluna.

• COVID-19 i vacunes: Durant la crisi sanitària desencadenada per la pandèmia de la COVID-19, van sorgir moltes teories conspiratives. Des de la idea que el virus va ser creat deliberadament en un laboratori, fins a la teoria que la pandèmia va ser una estratègia per imposar controls sobre la població o per impulsar la vacunació massiva com a mitjà de control mitjançant la implantació de microxips en el cos dels vacunats.

• El Nou Ordre Mundial: Aquesta teoria sosté que existeix un grup secret d’elits que controlen els esdeveniments globals, incloent-hi les crisis econòmiques i polítiques, i que intenten controlar i governar el món mitjançant la creació d’un govern únic. Se sol associar amb personatges com George Soros, els Rockefeller, els Rothschild i organitzacions com el Club Bilderberg.

• Chemtrails: Els «chemtrails» són rastres de condensació que deixen els avions al cel. Alguns creuen que, en realitat, són substàncies químiques que els governs ruixen deliberadament per manipular el clima, controlar la població o dur a terme experiments d’enginyeria biològica. Al maig de 2023, el diputat del grup mixt Pablo Cambronero va arribar a registrar una pregunta a l’executiu sobre aquesta qüestió, i la fiscalia de Madrid havia rebut fins a 50 denúncies al respecte.

• Conspiracions sobre el 5G: La tecnologia 5G, utilitzada per a comunicacions sense fils d’alta velocitat, ha generat preocupació en un segment significatiu de la població. Alguns afirmen que el 5G té efectes negatius per a la salut i que, en alguns casos, forma part d’un complot per controlar o rastrejar la població. Durant la pandèmia, es va estendre la teoria que aquesta tecnologia era la causant de la malaltia, fet que va provocar atacs contra torres de telefonia en països com el Regne Unit, Bèlgica, Irlanda, Xipre o els Països Baixos.

• El negacionisme del canvi climàtic: Tot i que és menys estès que en altres països, a Espanya hi ha una minoria que creu que el canvi climàtic és un mite o una exageració promoguda per interessos polítics o econòmics. Aquest grup inclou entre el 5% i el 10% de la població, segons enquestes de l’Eurobaròmetre.

• L’home mai va estar a la Lluna: Aquesta teoria clàssica sosté que els allunatges del programa Apol·lo van ser un muntatge realitzat per la NASA i el govern dels Estats Units com a part de la Guerra Freda per demostrar superioritat tecnològica sobre la Unió Soviètica. Els seus seguidors es basen en suposades anomalies en les fotografies i vídeos de l’esdeveniment.

• Teories sobre l’11-S: Existeixen diverses teories sobre els atemptats de l’11 de setembre de 2001 contra les Torres Bessones de Nova York que al·leguen que el govern nord-americà, en particular l’administració de George W. Bush, estava implicat o tenia coneixement previ dels atacs. Algunes versions suggereixen que el col·lapse de les Torres Bessones va ser fruit d’una demolició controlada.

• QAnon: Aquesta és una de les teories de la conspiració relacionades amb la política nord-americana més recents i controvertides. Suggereix que existeix una xarxa de pedòfils i traficants de nens dins de les elits globals, i que Donald Trump estava treballant en secret per desmantellar-la. QAnon va guanyar notorietat durant la presidència de Trump i ha estat vinculat a diversos esdeveniments violents, incloent-hi l’assalt al Capitoli dels Estats Units al gener de 2021 o el conegut Pizzagate, quan al desembre de 2016 un seguidor d’aquesta teoria va assaltar amb un fusell una pizzeria de Washington on assegurava que es reunia un grup de pedòfils vinculats al partit demòcrata.

• La Terra és plana: Tot i que ha estat desacreditada científicament durant segles, hi ha persones que continuen creient que la Terra no és una esfera, sinó un disc pla. Els defensors d’aquesta teoria argumenten que les agències espacials i els governs estan ocultant la «veritat» sobre la forma del planeta per motius no massa clars.

• L’encobriment extraterrestre: Moltes persones creuen que els governs, en particular el dels Estats Units, estan ocultant proves de vida extraterrestre. L’Àrea 51 a Nevada és un dels epicentres d’aquestes teories, on suposadament es realitzen experiments secrets amb tecnologia alienígena. A Espanya, la muntanya de Montserrat, a Catalunya, és un punt emblemàtic de trobada per als seguidors d’aquesta teoria, ja que s’han reportat suposats albiraments des dels anys 70.

“Aquestes teories s’arrelen en les nostres pors”, explica Begoña Díaz, psicòloga, doctora en Ciència Cognitiva i Llenguatge i professora a la UIC Barcelona. Les explicacions conspiranoiques, segons l’experta, solen sorgir en moments d’“estrès generalitzat”. “Som una gran societat gràcies al fet que sabem moltes coses. I quan no sabem, sempre necessitarem aquesta informació, necessitem conèixer. En aquell moment, davant la manca d’explicacions o de trobar un sentit al que passa, és quan apareixen aquestes teories”, afirma Díaz. La difusió d’aquestes “mentides” pot tenir com a objectiu simplement “cridar l’atenció”. “Però altres vegades hi ha interessos econòmics o polítics”, alerta Díaz. “És difícil trobar una única explicació -manté- però darrere d’una mentida se cerca un benefici i la nostra visió és veure una mica més enllà de la mentida i saber què està aconseguint aquesta persona tenint la nostra atenció”.

“Hi ha una sèrie de fenòmens psicològics que expliquen que persistim en creences tot i que ens demostri que són errònies”, assegurava a RNE Ramón Nogueras, psicòleg i autor del llibre ¿Por qué creemos en mierdas? Cómo nos engañamos a nosotros mismos. En primer lloc, els éssers humans “som processadors de la informació imperfectes”, argumenta Nogueras. A més, afegeix, “som màquines de generar patrons” i tenim una gran tendència a aferrar-nos a aquest patró o conclusió i “buscar informació confirmatòria”. Partint de l’exemple de l’assalt al Congrés de Brasília el 2023 per part de seguidors de Bolsonaro, Nogueras explica que “assumir que hi ha hagut un frau [electoral] és molt menys nociu que assumir que és que la gent passa de la nostra proposta”. D’altra banda, aquells que difonen teories conspiranoiques solen apel·lar al principi d’escassetat. “Quan una informació és percebuda com a escassa, com que s’està intentant silenciar, com que pot ser difícil accedir-hi tendim a valorar-la més ia donar-li una credibilitat més gran”, afirma el psicòleg.

Fins ara se creia que, un cop una persona creia en una teoria de la conspiració, era molt difícil convèncer-la de la seva equivocació malgrat presentar evidències i arguments racionals en contra. No obstant això, una recerca recent amb Intel·ligència Artificial publicada a la revista Science ha aportat conclusions esperançadores com a eina de refutació efectiva. DebunkBot, un chatbot dissenyat per persuadir les persones perquè deixin de creure en teories sense fonament, ha demostrat ser eficaç a l’hora de canviar de forma permanent al llarg del temps les creences dels usuaris, desafiant la idea que els fets no poden contrarestar les conspiracions. La investigació va revelar que, després d’interactuar amb el chatbot, el nivell de creença en conspiracions va disminuir un 20% de mitjana i es va mantenir en el mateix nivell durant fins a dos mesos.

Els investigadors creuen que la personalització del debat podria ser clau per desafiar aquestes creences, ja que les teories conspiratives varien segons cada individu. A través de diàlegs breus, el chatbot refutava les proves presentades pels participants de la investigació amb dades concretes, aconseguint reduir no només les seves creences en conspiracions específiques, sinó també en altres teories poc fonamentades. Aquesta capacitat del chatbot per generar efectes duradors el podria convertir en una possible eina útil per combatre la desinformació en espais com consultes mèdiques o fòrums en línia.