Com afecta la desinformació a les entitats del tercer sector social?
La desinformació s’ha convertit en una de les grans amenaces per als drets i les llibertats en el segle XXI. I les entitats socials del tercer sector, que treballen diàriament amb col·lectius en situació de vulnerabilitat, com ara persones amb discapacitat, persones d’origen migrat, persones en situació de sense llar o joves en situació de risc, en pateixen els efectes de manera creixent. Així queda reflectit al dossier “Els drets socials en temps de desinformació”.
Segons el dossier “Els drets socials en temps de desinformació”, impulsat per la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i elaborat per Nereida Carrillo, doctora en Comunicació i Periodisme per la UAB i presidenta de Learn to Check, la desinformació no només erosiona el dret a una informació veraç, sinó que contribueix a vulnerar drets fonamentals com ara el dret a la salut, a l’educació, a la no discriminació o a un habitatge digne. El dossier “Els drets socials en temps de desinformació”, es va presentar el passat 19 de juny. Xavier Trabado, president de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va obrir l’acte i va afirmar: «La desinformació és una de les principals amenaces per als drets, llibertats i democràcies, sobretot per als col·lectius en situació de vulnerabilitat. És una expressió de l’odi».
La doctora Nereida Carrillo va assenyalar la importància del dossier: «Sovint, quan s’aborda la temàtica de la desinformació, es reflexiona sobre la desinformació russa o xinesa, es fa en clau de seguretat nacional, s’estudien les principals narratives, els formats i els canals, però poques vegades es fa una anàlisi amb una mirada social i humana, des de la perspectiva i l’empatia amb les víctimes». La presidenta de Learn to Check va afegir: «La desinformació és odi en format mentida».
Les entitats del tercer sector han estat objecte de campanyes de desprestigi i falsedats que qüestionen la seva tasca, generen desconfiança entre la ciutadania i debiliten la seva capacitat d’incidència social i política. Aquesta situació complica la feina de les professionals, que sovint han de desmentir informacions falses, defensar la seva feina i donar suport emocional les persones afectades per la desinformació. Així ho van explicar diverses entitats a la taula rodona de l’acte de presentació.
Giorgio Ossola, persona vinculada a la Fundació Arrels i representant d’ECAS, va lamentar la desinformació sobre les persones sense llar durant la pandèmia de la Covid: «La desinformació feia pensar que una persona sense llar era corretja de transmissió del virus». Per la seva banda, Isabel Alcalde, membre de l’associació Daruma Granollers i vicepresidenta segona de Salut Mental Catalunya va lamentar: «La desinformació fa que ens creiem l’estigma. Té conseqüències gravíssimes en el projecte de vida de les persones». També va participar a la taula rodona Romaisa Krima, responsable tècnica del projecte ‘Entre Joves’ de FEPA. «La desinformació amplifica els estereotips que els i les joves extutelades vivim de l’Estat i que no podem tenir una vida funcional. Escoltar aquests prejudicis fa que te’ls creguis i que pensis que això et defineix. Aquests missatges senzills penetren, però les realitats socials són molt més complexes», va assegurar Romaisa Krima. La taula rodona va comptar a més amb la participació d’Òscar Velasco, responsable de comunicació de la Creu Roja a Catalunya, que va descriure la desinformació sobre l’entitat i el seu treball durant la DANA: «Si normalment rebem 300 mencions setmanals, durant la DANA vam passar a tenir-ne 7.000 diàries. Va ser ingovernable. Las mencions que contenien desinformació ens van dificultar trobar els missatges de persones afectades que demanaven ajuda en una situació d’emergència». Per la seva part, Rubèn Sánchez Ruiz, membre de l’equip tècnic de la Direcció General de Promoció i Defensa dels Drets Humans de la conselleria d’Igualtat i Feminisme, va concloure. «La desinformació és el gran enemic de les polítiques públiques a favor dels drets humans».
Conseqüències per a tota la ciutadania
La desinformació també té efectes globals: deslegitima les institucions democràtiques, erosiona la confiança en els mitjans i fomenta la polarització. A llarg termini, pot frenar avenços socials i polítics i dificultar la construcció d’una societat justa i cohesionada.
Les mentides que circulen per xarxes socials i mitjans digitals estigmatitzen especialment determinats col·lectius. Les persones migrades són descrites sovint com a delinqüents o aprofitades, les persones sense llar com a perilloses, i les dones o activistes feministes reben atacs constants basats en falsedats que pretenen desacreditar-les.
Aquestes narratives fomenten l’odi i la discriminació i reforcen prejudicis que dificulten l’accés d’aquestes persones als drets i als serveis bàsics. A més, poden tenir conseqüències greus emocionalment, com ara l’aïllament, la por o la pèrdua d’autoestima.
Què podem fer per frenar-la?
El dossier proposa diverses línies d’acció per pal·liar els danys de la desinformació. En primer lloc, planteja promoure l’alfabetització mediàtica i informacional (AMI): formar la ciutadania per identificar la desinformació i fomentar el pensament crític. També proposa treball en xarxa, és a dir, reforçar les aliances entre entitats socials, mitjans, administracions i comunitat educativa per detectar i combatre continguts desinformadors. L’empoderament de les persones afectades pot ser un factor clau. Donar eines a les persones perquè reconeguin discursos discriminatoris i puguin alçar la veu per defensar els seus drets. Una altra proposta són les narratives alternatives: generar relats positius, diversos i reals sobre els col·lectius estigmatitzats per trencar estereotips i canviar mirades.
