Recursos

Vivim envoltats de pantalles. Formen part del nostre dia a dia i també del dels més petits. Els continguts digitals són cada vegada més atractius, accessibles i disponibles, però és important consumir-los amb esperit crític, consciència i mesura, quelcom que també hem d’inculcar a la infància. L’ús que fan els nostres fills i filles de les pantalles genera molts dubtes legítims entre les famílies: què fan a internet? Com controlar el temps que passen connectats i posar límits a alguns usos potencialment perillosos?
Hi ha eines de control parental que intenten ajudar les famílies. Però, de vegades, els menors aprenen a burlar-les. Per això, el diàleg i l’educació primerenca són clau.

Moltes famílies, afirma Montse Jiménez, docent i coautora del llibre Madres y padres influencers, “es troben perdudes i tendeixen a saltar-se passos essencials”. Manté que el procés hauria de seguir quatre etapes de manera cronològica: primer el control, després la supervisió, l’acompanyament i finalment l’autonomia. Però, “malauradament, molts pares comencen pel final, donant autonomia massa aviat”, explica.

Cal tenir en compte que un ús excessiu o descontrolat de les pantalles pot afectar el desenvolupament del cervell en edats primerenques, impactar negativament en la salut física i tenir efectes sobre la salut emocional. Per això, educar els nostres fills i filles en un món ple de pantalles requereix eines, límits i molta consciència. I en aquest context, els controls parentals poden ser una ajuda valuosa… encara que no infal·lible.

Aquí repassem cinc de les aplicacions de control parental més populars:

Aquesta aplicació de Google proporciona eines per establir normes digitals: descobrir quin ús fa el teu fill o filla del dispositiu, saber-ne la ubicació i gestionar filtres de contingut, privacitat i seguretat. Pots gestionar-ne les aplicacions amb la flexibilitat que vulguis, definir temps d’ús o bloquejar-les, amb l’opció de requerir aprovació per descarregar-ne de noves.

Permet rastrejar la ubicació i els hàbits d’ús del dispositiu, a més d’equilibrar el temps davant la pantalla. Pots rebre alertes per comportaments inquietants i bloquejar contingut nociu, així com aplicacions i llocs web. També permet personalitzar la configuració segons l’edat del nen o la nena.

Estableix horaris d’ús diaris, períodes de desconnexió i pausa el dispositiu. Anima els teus fills a desenvolupar hàbits positius enviant-los tasques que es recompensen amb temps d’ús. Pots aprovar o cancel·lar la descàrrega de noves aplicacions, veure quines utilitzen més, controlar-ne l’historial, bloquejar categories o pàgines web, i accedir a la seva ubicació o rutes fins a l’escola, rebent alertes quan arriben o marxen d’un lloc concret.

Kids Place no és un control parental tradicional, sinó una interfície adaptada especialment per a nens petits. En instal·lar-la, crea un entorn segur des del qual el menor només pot accedir a les aplicacions i funcions autoritzades. Tot i que ofereix una versió gratuïta, moltes funcions avançades requereixen subscripció. Entre les opcions gratuïtes destaquen la restricció d’apps, el límit de temps d’ús i la possibilitat de crear fins a dos perfils diferents dins de l’aplicació. També permet supervisar la ubicació del petit en directe i rebre alertes quan se sobrepassen els límits geogràfics.

Aquesta aplicació permet restringir aplicacions inadequades per a menors mitjançant filtres de contingut, establir temps màxim d’ús per aplicació o joc, i recopilar informació sobre aplicacions instal·lades, contactes, missatges i navegació, així com rastrejar trucades i missatges. També ofereix informació sobre la ubicació del dispositiu amb geolocalització i envia notificacions automàtiques en situacions perilloses.

“En el món digital, feta la llei, feta la trampa. Això vol dir que molts joves avui dia saben com saltar-se fàcilment segons quins tipus de proteccions”, explica Miquel Àngel Prats Fernández, psicopedagog i autor del llibre Vivir en digital. Cómo educamos para el mundo de hoy. “Crec que, probablement, com que és la solució més fàcil, ja és un tema impositiu, que fins i tot genera més ganes. Si m’ho prohibeixes, encara en tinc més ganes”.

Així que, encara que els controls parentals poden ser útils en alguns casos, no són infal·libles ni sempre positius.
Molts controls es poden eliminar si el menor fa un restabliment de fàbrica del dispositiu, si no hi ha contrasenya d’accés al sistema o a la configuració. Per evitar-ho, activa un bloqueig d’administrador o de configuració que impedeixi el restabliment sense la teva aprovació.

Les VPN (xarxes privades virtuals) permeten canviar la ubicació del dispositiu. Això els pot permetre evadir filtres geogràfics o de contingut web i accedir a contingut restringit o evitar bloquejos d’apps i webs. Revisa sovint les aplicacions instal·lades i configura el control parental perquè bloquegi la instal·lació de noves apps sense permís.

Quan no poden burlar els controls en el seu dispositiu, simplement fan servir els dels amics, cosins o fins i tot els de l’escola per accedir a continguts o jocs que tu havies bloquejat.

Evita les trampes fomentant el diàleg obert i la confiança perquè entenguin per què existeixen aquests límits. Els controls tecnològics poden ajudar, però en cap cas substitueixen l’educació emocional.

Abans d’establir límits als teus fills, fixa’t en tu mateix. “Jo no puc exigir res si jo mateix no ho faig. Per tant, és un tema d’autoritat moral”, argumenta Prats. Si tu, com a pare o mare, no compleixes els límits que vols establir, no dones un bon exemple. Quan les figures adultes els compleixen, és llavors quan “tenen autoritat per demanar-ho, perquè també en són exemple”.

Replanteja’t les teves accions i eleccions: “Si quan sortim a menjar som els primers a donar-los el mòbil, el problema no són els mòbils, el problema és la família”, reflexiona Prats. Cal buscar alternatives, per exemple: “que quan vagin a menjar, portin un estoig amb colors, i no els donem directament el mòbil.” Busca altres jocs o entreteniments que serveixin de substitut a les pantalles.

“Jo diria que és una qüestió de pacte, d’arribar a acords i a un model de consens familiar. Potser ja ni cal pactar-ho, perquè ja és implícit: també juguen a cartes, a jocs de taula, a l’aire lliure… per tant, saben combinar altres activitats”, sosté Prats.

Tingues en compte que la millor alternativa a aquestes aplicacions de control parental és mantenir un diàleg obert, donar confiança i oferir educació digital als teus fills.

Montse Jiménez considera que un ús saludable es dona quan “saben desconnectar sense conflictes ni dependència emocional”. A més, “fan servir la tecnologia com una eina, no com un refugi per tapar buits emocionals”, i la utilitzen per “aprendre, explorar interessos i comunicar-se, sense substituir sempre les experiències de la vida offline”.

La docent destaca també que, encara que el temps és un factor important, encara ho és més l’objectiu i el contingut. “No és el mateix mirar un vídeo educatiu que passar hores a plataformes d’apostes o a xarxes socials buscant validació constant”, sosté.

Tot i això, i segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), com recorda Jiménez, es recomanen diferents temps de consum segons l’edat: per a menors de 2 anys, 0 minuts de pantalla; de 2 a 5 anys, màxim 1 hora diària i sempre supervisada; i de 6 a 12 anys, un ús fragmentat amb pauses, evitant les pantalles abans d’anar a dormir.

Alhora, és necessari que tant des de l’escola com des de la llar es fomenti la reflexió sobre el que veuen i publiquen a les xarxes. L’acompanyament adult, basat en el diàleg i l’exemple, és clau perquè els més petits aprenguin a fer un ús responsable de la tecnologia.
I és que, “educar en l’entorn digital és un repte compartit i un deure social que no pot recaure només en les famílies o les escoles”, com diu Montse Jiménez. Tota la comunitat s’ha d’implicar per oferir models i eines que promoguin un ús conscient i segur.