Desinformació: un desafiament per a la democràcia
La desinformació s’ha convertit en un fenomen global i complex que afecta directament la qualitat i la sostenibilitat dels sistemes democràtics. I encara que aquest fet hagi generat una preocupació política i ciutadana que reflecteixen diversos estudis en els darrers anys, com el Digital News Report del Reuters Institute, la crisi generada pel coronavirus ha evidenciat de forma encara més crua els efectes nocius de les mal anomenades “fake news”. Per aquest motiu, neixen iniciatives com “Learn to Check”, que es va presentar dijous, 4 de març, en el marc de la xerrada “La desinformació: un desafiament per a la democràcia”, organitzada per l’Ambaixada dels EUA a Madrid i l’Asociación de Comunicación Política (ACOP).
L’acte, que es va realitzar i es pot recuperar a través del canal de Youtube de l’Ambaixada dels EUA, va comptar amb la presència destacada de la ja exministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celáa, acompanyada per l’encarregat de negocis dels EUA a Espanya, Conrad Tribble, la presidenta d’ACOP, Verónica Fumanal, la veterana periodista María Rey i Nereida Carrillo, ànima mater de la plataforma “Learn to Check”.
Més enllà d’evidenciar els perills de la desinformació, l’aportació dels diversos ponents no només analitzava la complexitat del fenomen, sinó també la necessitat d’actuar a través de l’educació mediàtica. L’exministra Celáa feia referència, en aquest sentit, a “una ciutadania resistent als intents de manipulació de la realitat“, que fos capaç de fer front a la “immensa batalla narrativa” que planteja la multiplicitat de missatges que ens arriben a través de tota mena de pantalles i la dificultat de detectar quina informació és fiable.
La “pandèmia paral·lela”, o “infodèmia” que es dona en el nostre consum mediàtic habitual, tal com destacava la ministra, s’ha aguditzat amb la crisi generada per la situació sanitària, deixant cada vegada més clar que “la desinformació sobre el virus també és contagiosa” i afecta no només la salut, sinó també l’estabilitat dels sistemes democràtics. Per aquest motiu, la ministra va plantejar que el fenomen havia de ser atès d’una manera global, amb l’educació i la digitalització com a centre de qualsevol estratègia i dotant especialment els joves de les eines necessàries per combatre la informació falsa.
Per la seva banda, Conrad Tribble destacava el compromís de l’ambaixada contra la desinformació a través d’iniciatives com la de “Learn to Check”. El diplomàtic va equiparar les competències en verificació digital amb altres sabers tradicionals i indiscutits: “Avui en dia, saber destriar la realitat de la falsedat és com saber matemàtiques o idiomes“. En aquest mateix sentit s’expressava la veterana periodista María Rey, que destacava que no només “cal saber informar-se”, sinó que també “cal voler llegir i voler escoltar”, fent referència a la necessitat de conscienciar la ciutadania de tenir una actitud activa, responsable i crítica davant de la desinformació.
En aquesta mateixa línia apuntava Nereida Carrillo, que feia referència al fet que els periodistes havien perdut el monopoli de la informació i la verificació i que els processos per informar-se revestien de major complexitat i més compromís per part de la ciutadania. Així i tot, els periodistes apareixen com a actors clau en el debat sobre què fer o com combatre la desinformació. La mateixa plataforma “Learn to Check” és una iniciativa que sorgeix des del periodisme. Tal com indicava la seva impulsora, Nereida Carrillo, “al segle XXI, activitats com contrastar i produir informació, que abans eren una potestat periodística, són ara una necessitat ciutadana. I els i les periodistes tenim l’obligació ètica i moral de compartir el que sabem per empoderar la ciutadania i protegir la democràcia”.
No obstant això, perquè el paper del periodista sigui central en aquesta doble funció d’informar i formar, aquest ha de recuperar la legitimitat i generar confiança, i això passa per no emparar-se en la llibertat d’expressió per desinformar. Així de clar ho expressava Maria Rey: “La línia editorial no pot ser un pretext per donar informació falsa“. La legitimació del periodisme, així com la recuperació de la legitimitat política, a la qual també es va apuntar durant la xerrada, apareixien com a elements centrals a l’hora de distingir fonts fiables i fonts de confiança. Una font fiable ha de ser confiable, així com no totes les fonts confiables són fiables. D’aquí que l’objectiu de mantenir-se ben informat plantegi un esforç que ha passat a formar part dels principals deures ciutadans, especialment si tenim en compte que “el fenomen de la desinformació és un mal absolut per a les nostres democràcies“, tal com apuntava Verónica Fumanal, encarregada de moderar l’acte.
I per garantir el deure ciutadà d’estar ben informat, iniciatives com “Learn to Check” pretenen ser una “eina útil a l’aula”, en paraules de Nereida Carrillo. La plataforma va néixer el setembre de 2020 amb la intenció d’esdevenir un granet de sorra en la difícil tasca de preservar una opinió pública saludable que garanteixi que, a més veritat, ciutadans més lliures.