Recursos

La temptació és gran. Quan tens algun dubte sobre una qüestió de salut que et preocupa, amb només un clic pots accedir al doctor Google, doctor TikTok o doctor Instagram. Avui dia podem trobar molts posts, reels, stories, vídeos o fins i tot missatges de WhatsApp o Telegram que ens parlen d’algun tema de salut i que, a més, ens asseguren que es basen en un article o estudi científic. Això sovint es considera com un segell de qualitat i tendim a creure tot el que s’hi diu. Però, alerta! Abans de prendre aquests continguts com a informació vàlida, ens hem de preguntar: Aquest estudi prové d’una revista científica de prestigi o d’una revista depredadora? És un estudi aplicat a animals o a persones? Té prou evidències? En aquest article, t’oferim les claus per interpretar correctament un estudi científic.

Sabíeu que un dels problemes més comuns és la malinterpretació dels estudis científics? A les xarxes socials trobem informació sobre «dietes miraculoses», «superaliments que ho curen tot», «medicaments secrets», «tractaments miraculosos», «efectes perjudicials d’un medicament que no es fan públics», etc. En molts casos, aquesta desinformació o informació errònia està associada a articles científics incorrectes o mal interpretats, fet que genera confusió. De vegades, aquesta informació falsa o incorrecta pot posar en risc la nostra salut.

La coneguda fake science inclou informació falsa, enganyosa o errònia relacionada amb la ciència. Alexandre López Borrull situa sota el paraigua de la fake science la pseudociència, les revistes depredadores i els articles retirats. Aquest professor d’Informació i Comunicació de la UOC afirma que la fake science prové tant dels usuaris com de la pròpia comunitat científica i és, en paraules seves, “la conseqüència emergent de la mercantilització de la ciència”.

Des del grup de recerca en comunicació científica GRECC-UPF, el professor Sergi Cortiñas defineix la pseudociència com “el conjunt de pràctiques que intenten apropiar-se de l’estatus de la ciència i del mètode científic, mitjançant l’exposició de resultats aïllats, no demostrables o purament subjectius, obtinguts de manera acrítica, no sistemàtica o interessada, per generar un coneixement no acumulable ni vàlid científicament, que opera sovint en àmbits on la ciència no arriba o no ha ofert resultats satisfactoris, i que acostuma a ser hàbil en l’ús dels mitjans de comunicació i de les emocions del gran públic”.

A més de la pseudociència, els errors en els articles científics retirats o la mala interpretació d’articles científics correctes també ens poden portar a confusions, a estar mal informats i a prendre decisions sobre la nostra salut que no es basen en evidències. Per això, veiem alguns consells per interpretar correctament els estudis i notícies sobre salut i ciència.

Si s’ha publicat en una revista depredadora, heu de desconfiar. Es tracta de publicacions en les quals no s’ha produït una revisió ni validació per part d’almenys dos experts de prestigi en la matèria. Les revistes depredadores exigeixen als científics diners per publicar-hi, però després no estan indexades perquè comptin en la seva carrera acadèmica. Per tant, podem dir que estafen els científics i enganyen la ciutadania. Si l’estudi que esteu llegint s’ha publicat en una revista científica de prestigi, heu de formular-vos les preguntes que trobareu a continuació.

Podem classificar els estudis científics, segons la fase del procés editorial en què es troben, en:

• Preprint: Són documents que no han estat revisats per parells científics ni acceptats per a la publicació en una revista científica. Per tant, la seva validesa i veracitat científica no estan assegurades. No s’han de considerar articles vàlids, i les seves conclusions s’han de valorar amb precaució. Per saber si un article és un preprint, podeu buscar-lo a l’eina MedRxiv.

• Retracted: Són documents que han estat eliminats de la literatura científica a causa de problemes amb la reproduïbilitat, la validesa científica o, fins i tot, la veracitat de les dades i conclusions que presenten. Qualsevol article amb aquesta definició no s’ha de tenir en compte. Una eina útil per saber si un article ha estat retirat o corregit és Retraction Watch, on es pot consultar la informació a la seva base de dades (Retraction Watch Database). Un exemple paradigmàtic d’un article retirat és l’estudi del doctor Andrew Wakefield publicat a la revista The Lancet, que afirmava que la vacuna triple vírica incrementava el risc de patir autisme. Aquesta investigació no vàlida, però, encara alimenta el moviment antivacunes. The Lancet va retirar l’article per diversos motius. Un d’ells va ser els errors en la mostra: només es van estudiar 12 nens, que no provenien, com deia Wakefield, del servei de gastroenterologia del Royal Free Hospital de Londres, sinó que van ser seleccionats de forma no aleatòria per un despatx d’advocats que duia un cas contra els laboratoris fabricants de la vacuna. A més, una investigació periodística va descobrir que Wakefield va pagar els nens. L’investigador va mentir en els resultats, va utilitzar mètodes incorrectes i tenia un conflicte d’interessos, ja que volia patentar una altra vacuna i descreditar la triple vírica. L’article va ser retirat i a Wakefield se li va prohibir exercir al Regne Unit, però la confusió encara persisteix avui dia.

• Article publicat: Si l’article s’ha publicat seguint un sistema de revisió per parells, podem considerar-lo vàlid. Tot i així, cal continuar formulant preguntes per analitzar les seves conclusions i interpretar-lo correctament.

Esbrinar el tipus de disseny de l’estudi, de vegades, sembla que és el més complicat, però és important que sàpigues que els investigadors sempre ho indiquen en els seus articles. Dir això és una manera perquè la resta de la comunitat científica conegui les fortaleses i debilitats del seu estudi.

Però, i més important encara, fa que la població que aprengui a buscar i identificar el tipus de disseny pugui saber ràpidament si aquest estudi és vàlid o no per donar suport a afirmacions sobre salut en humans. Podem classificar els estudis científics en dues grans categories:

• Estudis descriptius: Descriuen les característiques o fenòmens observats en una població o mostra. No hi ha manipulació de variables. No es poden establir relacions causals. Els resultats ajuden a comprendre i contextualitzar els fenòmens estudiats. Per exemple, si es realitza una enquesta a una població determinada sobre les hores passades jugant a la videoconsola i l’insomni, els resultats que es puguin extreure són, en el millor dels casos, una associació entre aquests dos elements. Es podria dir que les persones que juguen molt a la videoconsola dormen poc. Però no es podria dir, a partir d’aquest estudi, que jugar a la videoconsola produeix insomni, perquè el disseny de l’estudi no permet establir una relació causa-efecte.
• Estudis analítics: El seu objectiu és analitzar les relacions entre variables i establir inferències causals o comparatives en una població o mostra, utilitzant mètodes estadístics. Es recullen dades a través de diferents mètodes, com experiments controlats, enquestes o estudis de cohorts, i s’analitzen utilitzant mètodes estadístics. Es controlen els biaixos i les variables. Els resultats d’aquest tipus d’estudis permeten establir conclusions més sòlides sobre les relacions entre variables. Aquí tens un exemple d’una notícia sobre un fàrmac utilitzat per tractar el Parkinson que té efectes positius en pacients amb ELA, associat a l’estudi citat. Hi ha molts tipus d’estudis descriptius i analítics. T’ho expliquem aquí:

Has de saber quin tipus d’estudi estàs llegint i interpretar-lo correctament. On podem trobar aquesta informació?

Un dels errors més freqüents és aplicar a éssers humans les conclusions d’un estudi que s’ha desenvolupat en models cel·lulars i/o animals d’experimentació. Això no és correcte. De fet, el percentatge de fàrmacs provats en animals/cultius cel·lulars que acaben sent aptes per a ús terapèutic en humans ronda l’1% de les molècules provades. Encara que no es puguin extrapolar aquestes conclusions, a vegades es juga amb això amb el clickbait i es genera confusió.

Quan sapiguem quina és la mostra, si animals, cèl·lules o persones, ens hem de formular una altra pregunta: Com s’ha aconseguit aquesta mostra? A la ciència, una de les parts més importants és com aconseguir els participants de l’estudi, de manera que tenim dues formes de seleccionar-los:

• De manera aleatòria, més coneguts com a mètodes de mostreig probabilístic.

• De manera no aleatòria, més coneguts com a mètodes de mostreig no probabilístic.

Com pots imaginar, el més potent i el que permetrà traslladar els resultats obtinguts a la població són aquells que han seleccionat els participants de l’estudi de manera aleatòria. Si l’estudi s’ha realitzat de manera no aleatòria, no podrem traslladar les conclusions de l’estudi a tota la població, sinó que només s’aplicaran a la mostra, les persones que han participat a l’estudi.

L’aplicabilitat i projecció de la informació científica es basa en el nivell d’evidència que aporta. En aquest sentit, si algú ofereix un estudi observacional que indica que els e-sports augmenten l’ansietat, però s’ha realitzat un estudi clínic controlat que diu el contrari, el que “manda” és l’estudi clínic controlat. Així, si ens trobem amb diversos articles científics sobre un mateix tema, com podem saber quin és més important? Aquí hi ha la jerarquia segons el nivell d’evidència.

Per acabar, i com a resum de cara a com abordar això dels articles que poden aparèixer a les notícies sobre salut, et deixo un “algoritme” de decisió sobre com decidir si, realment, aquell document és adequat per donar suport al que es diu en aquestes notícies que ens arriben a través de diferents mitjans.

Recorda que per interpretar correctament una informació científica o de salut que reps per xarxes socials, sempre has d’anar a la font original i formular-te totes aquestes preguntes: On s’ha publicat l’estudi? Està avalat científicament o és un pre-print o una publicació d’una revista depredadora? Quin tipus d’estudi és? Quina és la mostra? Quines evidències aporta? És important parar-se a analitzar i pensar aquestes respostes abans de prendre una decisió sobre salut amb informació errònia o confusa.