Inteligencia Artificial (IA), a la caça de fake news

Les mentides no són res nou, això està clar. Si tot el que diem fos cert, a hores d’ara Paul McCartney estaria mort i l’home no hauria arribat mai a la lluna. Les mentides poden ser inofensives, com ara quan rebutgem atendre a una persona amb una carpeta blava a peu de carrer “perquè tenim molta pressa”. Però les farses també poden començar guerres, com quan, l’any 1931, l’exèrcit japonès va fingir atacs contra ell mateix per tal de justificar la guerra contra la Xina i així conquerir Manxúria.

Publicado por Guillem Raich | 11.11.2020

Si els efectes poden ser devastadors i el creixement de la desinformació és exponencial, què fem per protegir-nos? Necessitem noves eines? Ens pot ajudar la intel·ligència artificial a detectar i a aturar informacions falses? I, encara una pregunta més: té limitacions aquesta tecnologia?

Noves solucions

Si volem detectar una mentida, el primer en què ens hem de fixar és en les paraules que la formen. La mentida fa servir un llenguatge concret. Les fake newsutilitzen un llenguatge genèric, ofereixen poca informació contextualitzada i fan servir paraules amb una gran càrrega emotiva. Amb l’ajuda de la intel·ligència artificial, un ordinador pot aprendre a detectar aquestes característiques en un text. Estela Saquete, professora d’Enginyeria Informàtica de la Universitat d’Alacant, treballa en una tecnologia capaç d’analitzar un text i dir si és veritat o mentida amb un 75% de probabilitats d’encert. Ara bé, tot i els bons resultats que s’han donat, Saquete adverteix que “es pot arribar a un sostre amb aquest mètode, ja que els mentiders estan aprenent a mentir millor”.

Una altra de les tecnologies fetes servir en la lluita contra les notícies falses ha estat la geolocalització dels continguts. Aquesta és la tecnologia que va salvar al Bar Samoa d’Oriola, al País Valencià. El bar va ser víctima d’una informació falsa en la qual s’advertia als clients que no hi anessin perquè s’havia detectat un cas de coronavirus entre els treballadors. Uns dies més tard, l’equip de Saquete va descobrir que el text que es va difondre a Oriola parlava d’un altre Bar Samoa, situat a Galícia, que sí que havia estat clausurat. “Fem servir un programa que ens permet localitzar el lloc on s’han escrit les notícies, en aquest cas, vam veure un punt vermell a Galícia, això ens va demostrar que la informació que es va rebre a Oriola no havia estat escrita allà”, explica Saquete.

inteligencia artificial

Contraatac

A mesura que es van tapant forats, les fake news van trobant nous camins. “Alguns tuits dels antivacunes fan servir l’etiqueta #vaccineswork (les vacunes funcionen) per tal d’enganyar els programes de verificació”, explica Hans Eguía, metge d’atenció primària a Dinamarca i investigador en telemedicina. “El problema de fer servir la tecnologia per solucionar-ho tot és que sempre hi haurà persones que facin servir aquesta mateixa tecnologia per contraatacar”, puntualitza Eguía.

La idea de Hans Eguía no és només treballar contra les informacions falses sinó que també creu que s’haurien de donar eines als metges perquè ells les puguin identificar. El programa HOPE (Health Operation for Personalized Evidence), que Eguía ha ajudat a desenvolupar, llegeix les notes dels metges sobre els seus pacients i busca informació fiable relacionada en diverses revistes científiques. L’aplicació ja s’ha començat a provar i els resultats, segons Eguía, són força positius: “Els metges tenien una llista de deu articles relacionats amb el seu pacient en tan sols dotze segons”.

Educació

Tot i els avenços tecnològics, tant Eguía com Saquete destaquen un mateix objectiu: aconseguir que les persones identifiquin les mentides i les deixin de distribuir. “La notícia falsa ha existit sempre -diu Saquete-, el problema és que ara es viralitza i, un cop s’ha retuitat tants cops, és impossible desmentir-la”. Estela Saquete es refereix als problemes que s’han tingut per fer arribar els missatges desmentint una notícia a les persones: “La notícia falsa la retuita tothom, el desmentiment no el comparteix ningú”.

Si bé al segle passat les mentides viatjaven per carta, o per la ràdio, avui han trobat un caldo de cultiu molt més sucós: les xarxes socials. I per si aquesta coincidència no fos prou bona, una pandèmia mundial ha acabat d’amanir el conjunt per donar lloc a una “tempesta perfecta” de desinformació i fake news. “No podíem imaginar fins a quin punt es multiplicarien les farses durant la pandèmia”, diu Carlos Mateos, coordinador de SaludsinBulos, en el discurs de presentació del II Congreso de Bulos de Salud. El congrés s’ha plantejat el repte de frenar les mentides sobre salut, però, tal com explica Mateos, la feina cada vegada es complica més: “Els fabricants de mentides s’estan fent forts, ara tenen bots capaços de d’enderrocar governs”.

La sensació que cada cop s’estan propagant més notícies falses s’ha pogut comprovar al III Estudi de Farses sobre Salut. Dels més de 300 metges enquestats, un 90% diu que la pandèmia ha fet créixer el nombre de mentides en circulació. Aquest creixement l’han vist reflectit els professionals sanitaris a les seves consultes: tres de cada quatre metges han atès a persones preocupades per una notícia falsa sobre el coronavirus. Els principals canals de transmissió d’aquestes farses són WhatsApp i les xarxes socials com ara Twitter o Instagram.

Davant d’aquest creixement de la desinformació, necessitem més eines per fer-hi front. I la intel·ligència artificial pot ser una arma més. El big data o el machine learning són tecnologies molt potents, però també ho són pels antivacunes i, per tant, no són una solució final. Ara més que mai, els caçadors de fake news insisteixen en el paper de metges i ciutadans, que han d’aprendre a ser crítics amb allò que llegeixen i deixar de confiar en l’opinió del pitjor doctor de tots: el doctor Google.

 

No hay comentarios

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Acepto la política de privacidad y el aviso legal