Recursos

Existeixen mecanismes legals i drets per defensar-se de la desinformació en l’entorn digital.

Sovint oblidem que el món digital és tan real com l’analògic. Les conseqüències del que hi passa tenen un impacte directe en les nostres vides i, per tant, ni el presumpte ‘anonimat’ que proporciona una pantalla, ni la nostra presència en forma de 0 i 1 ens alliberen de les responsabilitats derivades dels actes que realitzem en aquest entorn. És important que els usuaris d’internet sàpiguen que existeixen mecanismes legals i drets per defensar-se en l’entorn digital, però també que no tot s’hi val i que hi ha actes que podrien ser perseguits per la llei. “És arriscat pensar que a Internet les coses passen i no et trobaran”, explica l’advocada especialitzada en dret digital i CEO de Global Legal Data, Júlia Bacaria.

No obstant això, encara que pot ser que moralment o socialment difondre falsedats o informació falsa sigui reprovable, el dret ha de determinar quin tipus de desinformació és jurídicament perseguible. L’advocat, consultor i professor de la Universitat Complutense de Madrid expert en dret digital, Borja Adsuara, explica que, per a això, caldria provar que s’ha provocat un “perjudici”, i en aquest cas, “identificar primer contra quin bé jurídic i segon quantificar aquest perjudici per veure si arriba a delicte o es queda en un perjudici civil”.

Mentir, difondre rumors o notícies falses, en principi, no és cap delicte. “Molta gent vol emparar-ho en l’article 20 de la Constitució espanyola, que recull el dret a rebre una informació veraç”, però segons Adsuara, aquest no es considera un dret fonamental i entra en conflicte amb el dret a la llibertat d’expressió. “I jo defensaré sempre el dret a poder mentir”, sosté el professor. “Llavors, quin és el problema? –explica Adsuara– que has de demostrar que existeix un perjudici. Si el perjudici és molt greu, pot arribar a ser delicte; si no és greu però afecta particularment, podria constituir un delicte civil i tenir una indemnització. Però, en realitat, el que es persegueix no és la mentida –perquè si fos així, les presons estarien plenes de gent–, sinó si aquesta ha causat un perjudici individual, col·lectiu, a un client… Si existeix aquest perjudici, el segon que cal determinar és quin bé jurídic s’està perjudicant”.

Per tant, encara que mentir sigui, fins i tot, un dret, en certs casos la difusió de mentides pot tenir conseqüències penals. Per exemple, suplantar una altra persona “ja sigui perquè modifiquem una fotografia o perquè ens fem passar per ella, és un delicte”, indica Bacaria. Si s’ha publicat una fotografia nostra que és falsa, podríem estar davant d’un cas de suplantació d’identitat o de vulneració del dret a la pròpia imatge i podríem denunciar “per la via de la protecció de dades”, afirma l’advocada. D’altra banda, si es tracta d’una falsificació de documents o es difon informació que no és certa sobre nosaltres, l’advocada recomana presentar “una denúncia formal” per esbrinar l’origen d’aquesta informació que, si es comprova que és falsa, podria comportar conseqüències penals per a qui l’hagi difosa.

En cas que s’hagi difós informació falsa “que pugui afectar la normalitat del dia a dia, és a dir, una alerta sobre una bomba o un atemptat o qualsevol cosa que impliqui mobilitzar les forces i cossos de seguretat de l’Estat o que, d’alguna manera, alteri la societat, això també suposa un delicte”, indica l’advocada. Publicar i difondre informació falsa sobre grups socials (dones, col·lectiu LGTBIQ+, immigrants…) també està perseguit per la llei “no només per la falsedat, sinó perquè pot ser una incitació a l’odi contra un determinat grup de persones”, explica Bacaria. “La desinformació és un instrument amb el qual es poden vulnerar drets fonamentals”, recorda Adsuara.

Segons Bacaria, això també pot comportar conseqüències. “No és tan important la primera persona que ho difon, sinó el fet que això s’expandirà molt més i, per tant, encara que no siguis tu el primer a publicar-ho o a fer la foto, també tindrà conseqüències per a tu –afirma–. El desconeixement que alguna cosa pot ser constitutiva de delicte no t’eximeix de responsabilitat”. Per tant, per evitar conseqüències legals, abans de difondre o publicar una informació, “cal assegurar-se o haver comprovat mínimament que sigui veraç”. Tot i això, com recorda Adsuara, “no és el mateix difondre alguna cosa que creus que és veritat, que difondre alguna cosa sabent que és mentida”.

Pel que fa a informació falsa difosa per mitjans de comunicació, la seva responsabilitat és més gran, i existeixen sentències que demostren que reproduir una mentida ja publicada també pot comportar problemes legals perquè “els mitjans tenen l’obligació de contrastar”. El febrer de 2003, un tribunal de Barcelona va condemnar el mitjà Micanoa.com i TeleMadrid a pagar una indemnització de 600.000 euros a cinc jugadors del Barça i a publicar una rectificació per haver publicat una notícia en què s’afirmava que els futbolistes havien participat en una festa amb dones en un hotel la vigília d’un partit contra el Rayo Vallecano. “Es va condemnar el mitjà que va publicar aquella mentida per primera vegada, però també els que en van fer ressò”, explica Adsuara.

La minoría de edad no exime de consecuencias legales “adaptadas a la situación o edad” del menor y también para su entorno, afirma Bacaria. “Para el menor, las consecuencias de una infracción penal se adaptan, puede ser desde tener que ir a un centro, tener que estar en casa, libertad vigilada… Y luego para sus familiares también puede tener consecuencias, como pagar una penalización”, indica la abogada. “Al fin y al cabo, si tú eres la víctima de esta publicación, sigues siendo víctima aunque el causante sea un menor, por lo tanto de alguna forma también se te tendrá que compensar”, explica.

La Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat va realitzar el 2020 una anàlisi sobre els diferents delictes que es poden cometre mitjançant la difusió de notícies falses i va determinar que, “depenent de a què es refereixin i amb quina intenció siguin difoses”, poden arribar a integrar fins a set tipus penals diferents: delicte d’odi, descobriment i revelació de secrets, delicte contra la integritat moral, desordres públics, injúries i calúmnies, delictes contra la salut pública, estafa i intrusisme, i delictes contra el mercat i els consumidors.

No obstant això, el professor Adsuara sosté que, des del seu punt de vista, seria necessària una modificació legal per ampliar la llista i incloure aquells casos en què la desinformació hagi causat un perjudici en forma de dany a la “salut mental” de la societat. “Per exemple, el bulo sobre els morts a l’aparcament del Bonaire durant la crisi de la DANA a València. Aquella mentida va causar un dany molt greu a la salut mental de la societat. No pot sortir gratis que hi hagi gent que jugui amb el dolor de tots els que tenen desapareguts i de la societat, que està vivint amb una gran ansietat en aquell moment. Caldria pensar en el bé jurídic que és la salut pública, que inclou la salut mental. La desinformació pot fer molt de mal a la salut mental d’una població o d’un col·lectiu concret, no només d’una persona. No demano presó, però si un periodista —un suposat periodista— no fa el que és essencial en la seva professió, que és contrastar una informació, que se l’inhabiliti durant una temporada per exercir”, defensa el jurista.

Una altra llei que s’ha adaptat recentment als temps de la desinformació és la que regula el dret a la rectificació. El govern espanyol la va actualitzar el desembre del 2024 perquè també pugui aplicar-se contra influencers que tinguin més de 100.000 seguidors en una xarxa social o més de 200.000 entre tots els seus perfils. En cas de publicar bulos o informació falsa, aquests comptes estaran subjectes a la mateixa normativa que els mitjans de comunicació convencionals. La llei també obliga les xarxes socials a facilitar mecanismes visibles i accessibles perquè sigui possible fer reclamacions de manera directa i fer-ne un seguiment.

A Espanya, al novembre de 2022, un guàrdia civil es va convertir en la primera persona condemnada per la difusió de notícies falses, en aquest cas sobre menors migrants. L’oficial de la benemèrita va ser condemnat a quinze mesos de presó i una multa de 1.620 euros per publicar un tuit amb un vídeo fals que atribuïa a un menor migrant l’autoria d’una agressió sexual que, en realitat, havia succeït a la Xina. El 2023, un tribunal de Tortosa va condemnar una jubilada per un delicte d’odi i discriminació a un any de presó i una multa de 900 euros per publicar un vídeo a Twitter en què, sabent que no era així, afirmava que es veia uns menors migrants no acompanyats (MENAs) agredint una mestra. En realitat, era un vídeo gravat al Brasil.

D’altra banda, la justícia espanyola també investiga almenys tres casos en què menors de Mallorca, Badajoz i Saragossa van denunciar la difusió d’imatges pornogràfiques amb el seu rostre creades amb intel·ligència artificial i difoses a través de grups de WhatsApp entre els seus companys de classe. En el cas mallorquí, la Guàrdia Civil va interrogar tres menors d’entre 14 i 16 anys com a autors d’aquest contingut fraudulent generat amb intel·ligència artificial, conegut com a deepfakes o ultrafalsos, que forma part de la desinformació de gènere.