Notícies

El canvi climàtic és un dels desafiaments més urgents i exigents que enfronta el planeta. Malgrat el consens científic sobre la seva existència i les seves conseqüències, encara n’hi ha qui ho neguen, perquè no se’n faci res. La desinformació sobre canvi climàtic s’està movent des del negacionisme –teoria que nega la seva existència– al retardisme –més subtil, que discuteix la necessitat de prendre mesures urgents i de calat–. Quines són les principals tendències de la desinformació climàtica? Com protegir-nos? Com hem d’actuar?

Segons els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès) de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), des de finals del segle XIX, la temperatura global mitjana ha augmentat 1.1°C, la qual cosa s’atribueix en gran mesura a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, principalment diòxid de carboni i metà, produïdes per humans (IPCC, 2023). L’IPCC també alerta que les emissions de gasos d’efecte hivernacle han d’arribar al punt màxim abans del 2025, com a molt tard, i han d’haver disminuït un 43% abans del 2030 si volem contenir el canvi climàtic a 1,5°C i evitar així una situació catastròfica.

Tot i el consens científic de l’existència del canvi climàtic, de l’evidència empírica que està lligat a l’activitat humana al planeta (crema de combustibles fòssils, desforestació, expansió de l’agricultura, industrialització, transports, etc.), i del coneixement dels seus efectes (acidificació i contaminació de l’aigua, devastadors fenòmens meteorològics —ex. sequeres extremes o inundacions—i mort, migració i extinció de diferents espècies), encara n’hi ha que intenten que no se’n faci res. Aquests, amb el propòsit de persuadir la societat que no es requereix prendre mesures, utilitzen normalment dos enfocaments argumentatius: bé afirmen que l’escalfament global no està passant o no és un problema real (<negacionisme>), o sostenen que les propostes per abordar la situació són ineficaços i fins i tot perjudicials (<retardisme>).

Del negacionisme al retardisme

Diversos acadèmics han estudiat les narratives actuals contra l’acció climàtica i les que estan començant a quedar obsoletes i han conclòs que la principal tendència és passar del negacionisme al retardisme.

És en aquest context de retardisme on s’emmarca l’actual desinformació climàtica a les xarxes socials. Aquestes xarxes presenten tant oportunitats com riscos per crear un entorn d’informació sa al voltant del canvi climàtic. Per exemple, a través de les xarxes, la informació científica relacionada amb el canvi climàtic es fa extensible a més població (ex. a Espanya, al voltant d’un 50% de la població consumeix notícies, també relatives al canvi climàtic, via xarxes socials) i les experiències de diferents grups afectats pel canvi climàtic es fan més visibles (ex. la multitud d’imatges sobre pantans gairebé buits que han inundat les xarxes socials durant aquesta sequera). Les xarxes també faciliten que els activistes climàtics s’uneixin i fomentin converses sobre el canvi climàtic que fins i tot poden arribar a estimular accions polítiques de gran impacte (ex. l’ús de les xarxes socials per part del FridaysForFuture per organitzar protestes polítiques contra la inacció dels governs davant el canvi climàtic).

D’altra banda, les xarxes socials, a causa de les seves particularitats —la creació del contingut per part dels usuaris, el paper que exerceixen els algorismes en la mobilització dels continguts, i la publicitat a què estan exposats els usuaris—, poden soscavar significativament la informació científica sobre el canvi climàtic i contribuir a la ràpida i àmplia difusió de desinformació climàtica. Grups i activistes mediambientals com la Climate Action Disinformation Coalition —una coalició mundial de més de 50 organitzacions capdavanteres en temes de canvi climàtic i lluita contra la desinformació— i moviments com Stop Funding Heat—un grup de persones preocupades per la manera com els diaris , webs de notícies i xarxes socials difonen fàcilment mentides sobre el canvi climàtic a la recerca de vendes, clics o interessos particulars— documenten periòdicament com les xarxes són usades per propagar desinformació climàtica.

¿Cuáles son las principales estrategias de desinformación climática en las redes?

Les estratègiques de desinformació climàtica són variades i en evolució constant. No obstant, entre aquestes, destaquen les següents:

1. La sofisticació discursiva: tal com hem apuntat, les tàctiques de desinformació han evolucionat del negacionisme a discursos més subtils destinats a impedir qualsevol resposta significativa al canvi climàtic (ex. el retardisme).
2. L’ús de la publicitat: un informe publicat per Influence Map sobre la publicitat de les grans companyies petrolieres a Facebook va mostrar que 25 grups de petroli van col·locar, l’any 2020, més de 25.000 anuncis a Facebook, gastant gairebé 10 milions de dòlars. En aquest sentit, el gener de 2022, més de 450 científics climàtics van demanar als executius de les principals agències de publicitat i relacions públiques que abandonessin els seus clients de combustibles fòssils i aturessin els anuncis que propaguen la desinformació climàtica.
3. La interseccionalitat: sovint, els actors que difonen desinformació climàtica també estan implicats en la difusió daltres tipus de desinformació. Aquest és el cas, per exemple, dels actors que difonen teories conspiratives antivacunes, anticlimàtiques i d’un suposat nou ordre mundial.

Què pots fer per protegir-te davant de la desinformació climàtica?

Tal com hem observat, les xarxes socials són un dels transmissors principals de la desinformació climàtica. Això no vol dir, però, que hàgim de deixar d’utilitzar-les, ans al contrari, hem de comprendre millor com funcionen i incrementar la nostra alfabetització digital per no consumir ni difondre desinformació climàtica.

Per verificar si una informació climàtica és correcta o, per contra, és errònia o falsa, us recomanem utilitzar el mètode PANTERA de Learn to Check.

A més, també us compartim alguns dels consells proposats per l’organització Carbono Neutral:

• Verifica la vigència de la informació: un dels mètodes més emprats per propagar desinformació climàtica és compartir notícies que ja no són actuals. Això és evident en situacions on es presenta com a “recent” algun esdeveniment climàtic catastròfic que va passar fa anys. Per tant, resulta molt recomanable revisar les dates de publicació dels continguts i corroborar si s’està informant, o no, als mitjans de comunicació sobre aquest tema.
• Llegeix tot el contingut de la publicació: aquest és un aspecte fonamental. Una part significativa de l’impacte ocasionat per les notícies falses és que els usuaris de les xarxes socials no llegeixen íntegrament el contingut que comparteixen. Així doncs, abans de difondre una notícia o qualsevol dada que trobis en línia, és crucial qüestionar-te si has revisat tot el contingut o si només estàs compartint el titular.

Finalment, des d’European Climate Pact, comparteixen alguns suggeriments per conversar sobre el canvi climàtic, com, per exemple:

• Experiència humana. Si has viscut inundacions, onades de calor, sequeres o incendis darrerament, parla sobre això. Hem de recordar que aquest tipus d’esdeveniments seran cada cop més freqüents i tenen conseqüències per a les persones.
• Dia a dia. Pots aportar exemples de petites coses, pràctiques, que tots podem fer al nostre dia a dia en relació amb l’emergència climàtica.